Església de Sant Josep Oriol (Barcelona)
L'Església de Sant Josep Oriol és un temple de culte catòlic situat als carrers de la Diputació i de Villarroel, al barri de l'Antiga Esquerra de l'Eixample de Barcelona.
Església de Sant Josep Oriol | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Església | |||
Arquitecte | Enric Sagnier i Villavecchia Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas | |||
Dedicat a | Josep Oriol | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | classicisme | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | l'Antiga Esquerra de l'Eixample (Barcelonès) | |||
Localització | Diputació, 141-149 i Villarroel, 83-85 | |||
| ||||
Activitat | ||||
Diòcesi | arquebisbat de Barcelona | |||
Religió | catolicisme | |||
Lloc web | santjoseporiol.org | |||
Història
modificaEl dia de Nadal del 1907, el cardenal Casañas va fer públic l'anunci del projecte per a erigir un temple dedicat a Josep Oriol en uns terrenys de 3.800 m² oferts per Magdalena Modolell i Freixas (1848-1915), fervent devota del sant.[1][2] L'acta de donació es va signar el 3 d'abril del 1909, any de la canonització.[2]
La primera pedra del temple,[2] projectat per l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia,[3] es va col·locar el 27 de juny del 1915, i fou inaugurat el 10 d'octubre del 1926,[2] tot i que les obres del campanar del rellotge i de la façana foren completades el 1930 pel seu fill Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas. El 23 de març del 1931, festa del sant, va ser consagrat pel bisbe Manuel Irurita.[4][5] Des del 1918 hi havia una capella provisional al carrer de Villarroel, en els locals que havien de ser destinats a escoles parroquials i que actualment ocupen diverses dependències.[2]
El 15 de maig del 1936 va ser anomenada Basílica menor pel Papa Pius XI,[4] essent la cinquena de Barcelona que assolí aquest títol.[5] L'església va ser incendiada el mes de juliol del mateix any, i va ser reconstruïda un cop acabada la Guerra Civil espanyola, tardant uns 12 anys. L'any 1965 s'hi van celebrar per primera vegada misses en català i l'any 1982 se'n van restaurar els campanars.[4]
Edifici
modificaConsta de tres naus i creuer. La façana, amb dues torres bessones, és d'aspecte renaixentista. S'obre amb un triple portal d'arcs de mig punt i una galeria amb cinc obertures. Entre elles hi ha un fris de mosaic venecià, colorista, que commemora la canonització de Sant Josep Oriol i l'ofrena del temple, d'Eliseu Querol.[6][7]
Aquest temple representa una innovació estilística de la seva època, ja que en lloc d'utilitzar els estils medievalistes habituals llavors, com el neogòtic o el neoromànic, es basà en la tipologia basilical romana de naus separades per columnes amb arcs, posteriorment molt usat en la postguerra. En la decoració interior destaquen els mosaics, obra de Lluís Bru. A més de l'església, el conjunt incloïa un teatre i unes escoles.[8]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Lligadas Vendrell, 2008, p. 13.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «L’edifici de la BC del carrer Villarroel. Part 1. Marista i anarquista», 03-07-2014.
- ↑ La Academia Calasancia: órgano de la Academia Calasancia de las Escuela Pías de Barcelona, 10-07-1915, p. 370.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Síntesi Cronològica». Església de Sant Josep Oriol.
- ↑ 5,0 5,1 Serra, Fra Valentí. EXPLICACIÓ DEL TÍTOL DE BASÍLICA (IV).
- ↑ «Carrer de la Diputació, 145. Església de Sant Josep Oriol, rellotge solar». El mosaic del meu barri. Servei d'Arqueologia de Barcelona.
- ↑ «Església de Sant Josep Oriol». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ Barjau, 2007, p. 350.
Bibliografia
modifica- Barjau, Sergi et al. Sagnier arquitecte: Barcelona 1858-1931. Barcelona: Antonio Sagnier, 2007, p. 350-353. ISBN 978-84-612-0215-7.
- Lligadas Vendrell, Jaume «La Torre Modolell, els valors patrimonials d’un edifici del segle XIX». I Trobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà [Gavà], 25-10-2008, pàg. 11-22.
Enllaços externs
modifica- «Església de Sant Josep Oriol». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.