Una bandera naval és qualsevol bandera hissada a bord d'un vaixell per tal de mostrar el seu estat legal i poder ser identificat per tercers. En cada etapa històrica molts països han tingut diverses banderes navals.

Clíper Red Jacket. La bandera del país va hissada a popa.

Els vaixells de guerra, mercants i iots poden tenir banderes diferents.

Espanya

modifica

Regne Unit

modifica

Portugal

modifica

Banderes espanyoles antigues

modifica

Banderes de les matrícules de mar

modifica

Segons una llei espanyola de 1845, tots els vaixells mercants havien de portar (mostrant-la hissada al cap de l'arbre mestre) la bandera de la matrícula de mar que pertocava.[2] La matrícula de mar corresponia a la província marítima espanyola definida per llei.[3]

Les províncies marítimes espanyoles (mantenint el nom en castellà) eren les següents:

  • Algeciras
  • Alicante
  • Almería
  • Barcelona
  • Bilbao
  • Cádiz
  • Canarias
  • Cartagena
  • Coruña
  • Ferrol
  • Gijon
  • Huelva
  • Málaga
  • Mallorca
 
Bandera de la matrícula de Mataró.
  • Mataró
  • Menorca
  • Palamós
  • San Lúcar
  • San Sebastian
  • Santander
  • Sevilla
  • Tarragona
  • Tortosa
  • Valencia
  • Vigo
  • lbiza
  • Habana
  • Puerto Rico
  • San Juan de los Remedios
  • Santiago de Cuba
  • Trinidad de Cuba
  • Islas Filipinas

Banderes dels armadors i companyies

modifica

Banderes de les embarcacions d'esbarjo

modifica

Banderes de les Províncies Marítimes d'Espanya actuals

modifica
Nom Indicatiu de matrícula Districtes Bandera
Algesires AL Tarifa AL-1 i Algesires AL-2.  
Alacant AT Torrevieja AT-1, Santa Pola AT-2, Alacant AT-3, La Vila Joiosa AT-4, Altea AT-5 i Dénia AT-6.  
Almeria AM Adra, Almeria, Carboneras i Garrucha.  
Avilés AV Avilés, San Esteban de Pravia i Ḷḷuarca.
Barcelona BA Vilanova i la GeltrúBA-1, Barcelona BA-2 i Arenys de Mar BA-3.  
Bilbao BI Lekeitio BI-1, Bermeo BI-2, Bilbao BI-3 y Ondarroa BI-4.[4]  
Cadis CA Puerto de Santa María CA-1, Cadis CA-2 i Barbate CA-3.  
Cartagena CT Águilas CT-2, Mazarrón CT-3, Cartagena CT-4 i San Pedro del Pinatar CT-5.  
Castelló CP Borriana CP-1, Castelló de la Plana CP-2 y Vinaròs CP-3.  
Ceuta CU Ceuta CU-1.  
La Corunya CO Sada CO-1, La Corunya CO-2, Corme CO-3, Camariñas CO-4, Corcubión CO-5, Muros CO-6 i Noia CO-7.  
Ferrol FE Cariño FE-1, Cedeira FE-2 i Ferrol FE-3.  
Gijón GI Llanes GI-1, Ribadesella GI-2, Llastres GI-3, Gijón GI-4 i Luanco GI-5.  
Granada GR Motril GR-1.  
Huelva HU Ayamonte HU-1, Isla Cristina HU-2 i Huelva HU-3.  
Eivissa IB Eivissa, Sant Antoni de Portmany i Formentera.  
Gran Canària GC Las Palmas de Gran Canaria, Arrecife, Puerto del Rosario, Salinetas (Telde) i Arinaga (Agüimes)  
Lugo LU Ribadeo LU-1, Burela LU-2 i Viveiro LU-3.[5]  
Màlaga MA Estepona MA-1, Marbella MA-2, Fuengirola MA-3, Màlaga MA-4 i Vélez-Màlaga MA-5.  
Mallorca PM Palma PM-1, Alcúdia PM-2, Maó PM-3 y Ciutadella PM-4.  
Melilla MLL Melilla MLL-1.  
Palamós PG Blanes- abans Sant Feliu de Guíxols BA-4, Palamós BA-5 i Roses BA-6.  
Sant Sebastià SS Hondarribia SS-1, Pasaia SS-2 i Getaria SS-3.  
Santander ST Castro Urdiales ST-1, Laredo ST-2, Santoña ST-3, Santander ST-4, Requejada ST-5 i San Vicente de la Barquera ST-6.  
Sevilla SE Sanlúcar de Barrameda SE-1 i Sevilla SE-2.  
Tarragona TA Sant Carles de la Ràpita TA-1 i Tarragona TA-2.  
Tenerife TE Santa Cruz de Tenerife TE-1, Los Cristianos TE-2, Santa Cruz de La Palma TE-3, San Sebastián de la Gomera TE-4 i El Hierro TE-5.  
València VA Gandia VA-1, València VA-2 i Sagunt VA-3.  
Vigo VI Portonovo (Sanxenxo) VI-1, Marín VI-2, Bueu VI-3, Cangas VI-4, Redondela VI-5, Vigo VI-6, Baiona (Pontevedra) VI-7 i A Guarda VI-8.  
Vilagarcía de Arousa VILL Ribeira,VILL-1 A Pobra do Caramiñal VILL-2, Vilagarcía de Arousa VILL-3, Cambados VILL-5 i O Grove VILL-4.  

Documents

modifica
 
Algunes banderes navals. Detall de la Tavola Strozzi. Vaixells que tornen a Nàpols després de la batalla d'Ischia (1465).[6][7][8][9]
« ... CAP. XXXIII. Que null hom no gos portar bandera de son senyal aprés que haurá saludat, sino en la forma contenguda en aquest Capitol: Item: que en negun Estól, on haie Capitá, Almirayll, Visalmirayll, ö Lochtinent lur, null hom no gos portar bandera à son senyal (si donchs no es Noble ó Richom Senyor de senyera) aprés que la Galéa dels dessus dits haurá saludat. Ans haie à portar tant solament bandera à senyal del Senyor, Rey, è altre senyal del Almirayll, ö Capitá, ö d'aquel qui será Cap de l'Armada. Empero puixen portar panons de quarter à lur senyal, è encara à la proha, aquells ques volrán... »
Ordinacions sobre lo fet de la mar.
  • 1370. Hi ha un document que detalla algunes de les banderes i penons d'estamenya de l'estol català de deu galeres que va formar part de les 32 galeres que acompanyaren el papa Urbà V des d'Itàlia fins a França. Aquest estol fou cedit per Pere el Cerimoniós.[11][12]

Referències

modifica
  1. Great Britain. Parliament. House of Commons. Parliamentary Papers, House of Commons and Command. H.M. Stationery Office, 1859, p. 1–. 
  2. Espasa-Calpe. Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana: etimologías sánscrito, hebreo, griego, latín, árabe, lenguas indígenas americanas, etc. : versiones de la mayoría de las voces en francés, italiano, inglés, alemán, portugués, catalán, esperanto. Espasa-Calpe. 
  3. Alejandro de Bacardí y Janer. Diccionario del derecho marítimo de España en sus relaciones con la marina mercante: escrito en vista de la lejislacion marítima, mercantil, rentística é internacional. Estab. tip. de N. Ramirez, 1861, p. 137–. 
  4. RD 638/2007
  5. «Real Decreto 432/2002, de 10 de mayo, por el que se aprueba la creación de la provincia marítima de Lugo». Boletín Oficial del Estado. Arxivat de l'original el 2007-01-11. [Consulta: 15 octubre 2010].
  6. Jerry H. Bentley. Politica e cultura nella Napoli rinascimentale. Guida Editori, 1995, p. 42–. ISBN 978-88-7835-183-7. 
  7. Andrea Brancaleone. Umanesimo e rinascimento a Napoli. Andrea Brancaleone, 2010, p. 15–. ISBN 978-88-910-0152-8. 
  8. Antonio de Herrera. Comentarios de los hechos de los españoles, franceses, y venecianos en Italia, y de otras Republicas, Potentados, Principes, y Capitanes famosos italianos, desde el an̂o 1281 hasta el de 1559 por Antonio de Herrera. Juan Delgado, 1624, p. 149–. 
  9. Fernando Patxot y Ferrer. Las glorias nacionales: Grande historia universal de todos los reinos, provincias, islas, y colonias de la monarqúia española, desde los tiempos primitivos hasta el año de 1852.... L. Tasso, 1853, p. 449–. 
  10. Ordenanzas de las armadas navales de la corona de Aragon aprobadas (etc.) ... ano de 1354. Van acompanadas de varios edictos y reglamentos promulgados por el mismo sobre el apresto y alistamiento de armamentos reales (etc.) copiadas por Antonio de Capmany. Impr. real., 1787, p. 95–. 
  11. GALERES CATALANES ENVIADES AL PAPA URBÀ V.
  12. Histoire d ́Urban V et son siècle d ́après les manuscrits du Vatican. Ambroise Bray, 1863, p. 467–.