Bandera naval
Una bandera naval és qualsevol bandera hissada a bord d'un vaixell per tal de mostrar el seu estat legal i poder ser identificat per tercers. En cada etapa històrica molts països han tingut diverses banderes navals.
Els vaixells de guerra, mercants i iots poden tenir banderes diferents.
Espanya
modifica-
Bandera naval espanyola.
-
Bandera de proa espanyola (torrotito) .
-
Bandera espanyola dels iots i nàutica esportiva
Regne Unit
modifica-
White Ensign, bandera naval de la Royal Navy i del Royal Yacht Squadron.[1]
-
Blue Ensign, bandera naval britànica per a casos especials
-
Red Ensign, bandera naval britànica usada en la marina mercant i iots.
Portugal
modifica-
Bandera de l'armada de Portugal (igual que la bandera nacional)
-
Bandera de l'armada de Portugal de 1830
-
Bandera de proa de Portugal (1833)
Banderes espanyoles antigues
modificaBanderes de les matrícules de mar
modificaSegons una llei espanyola de 1845, tots els vaixells mercants havien de portar (mostrant-la hissada al cap de l'arbre mestre) la bandera de la matrícula de mar que pertocava.[2] La matrícula de mar corresponia a la província marítima espanyola definida per llei.[3]
Les províncies marítimes espanyoles (mantenint el nom en castellà) eren les següents:
- Algeciras
- Alicante
- Almería
- Barcelona
- Bilbao
- Cádiz
- Canarias
- Cartagena
- Coruña
- Ferrol
- Gijon
- Huelva
- Málaga
- Mallorca
- Mataró
- Menorca
- Palamós
- San Lúcar
- San Sebastian
- Santander
- Sevilla
- Tarragona
- Tortosa
- Valencia
- Vigo
- lbiza
- Habana
- Puerto Rico
- San Juan de los Remedios
- Santiago de Cuba
- Trinidad de Cuba
- Islas Filipinas
Banderes dels armadors i companyies
modificaBanderes de les embarcacions d'esbarjo
modificaBanderes de les Províncies Marítimes d'Espanya actuals
modificaDocuments
modifica- 1354. Les banderes en les Ordinacions sobre lo fet de la mar.[10]
« | ... CAP. XXXIII. Que null hom no gos portar bandera de son senyal aprés que haurá saludat, sino en la forma contenguda en aquest Capitol: Item: que en negun Estól, on haie Capitá, Almirayll, Visalmirayll, ö Lochtinent lur, null hom no gos portar bandera à son senyal (si donchs no es Noble ó Richom Senyor de senyera) aprés que la Galéa dels dessus dits haurá saludat. Ans haie à portar tant solament bandera à senyal del Senyor, Rey, è altre senyal del Almirayll, ö Capitá, ö d'aquel qui será Cap de l'Armada. Empero puixen portar panons de quarter à lur senyal, è encara à la proha, aquells ques volrán... | » |
— Ordinacions sobre lo fet de la mar. |
- 1370. Hi ha un document que detalla algunes de les banderes i penons d'estamenya de l'estol català de deu galeres que va formar part de les 32 galeres que acompanyaren el papa Urbà V des d'Itàlia fins a França. Aquest estol fou cedit per Pere el Cerimoniós.[11][12]
Referències
modifica- ↑ Great Britain. Parliament. House of Commons. Parliamentary Papers, House of Commons and Command. H.M. Stationery Office, 1859, p. 1–.
- ↑ Espasa-Calpe. Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana: etimologías sánscrito, hebreo, griego, latín, árabe, lenguas indígenas americanas, etc. : versiones de la mayoría de las voces en francés, italiano, inglés, alemán, portugués, catalán, esperanto. Espasa-Calpe.
- ↑ Alejandro de Bacardí y Janer. Diccionario del derecho marítimo de España en sus relaciones con la marina mercante: escrito en vista de la lejislacion marítima, mercantil, rentística é internacional. Estab. tip. de N. Ramirez, 1861, p. 137–.
- ↑ RD 638/2007
- ↑ «Real Decreto 432/2002, de 10 de mayo, por el que se aprueba la creación de la provincia marítima de Lugo». Boletín Oficial del Estado. Arxivat de l'original el 2007-01-11. [Consulta: 15 octubre 2010].
- ↑ Jerry H. Bentley. Politica e cultura nella Napoli rinascimentale. Guida Editori, 1995, p. 42–. ISBN 978-88-7835-183-7.
- ↑ Andrea Brancaleone. Umanesimo e rinascimento a Napoli. Andrea Brancaleone, 2010, p. 15–. ISBN 978-88-910-0152-8.
- ↑ Antonio de Herrera. Comentarios de los hechos de los españoles, franceses, y venecianos en Italia, y de otras Republicas, Potentados, Principes, y Capitanes famosos italianos, desde el an̂o 1281 hasta el de 1559 por Antonio de Herrera. Juan Delgado, 1624, p. 149–.
- ↑ Fernando Patxot y Ferrer. Las glorias nacionales: Grande historia universal de todos los reinos, provincias, islas, y colonias de la monarqúia española, desde los tiempos primitivos hasta el año de 1852.... L. Tasso, 1853, p. 449–.
- ↑ Ordenanzas de las armadas navales de la corona de Aragon aprobadas (etc.) ... ano de 1354. Van acompanadas de varios edictos y reglamentos promulgados por el mismo sobre el apresto y alistamiento de armamentos reales (etc.) copiadas por Antonio de Capmany. Impr. real., 1787, p. 95–.
- ↑ GALERES CATALANES ENVIADES AL PAPA URBÀ V.
- ↑ Histoire d ́Urban V et son siècle d ́après les manuscrits du Vatican. Ambroise Bray, 1863, p. 467–.