Baltasar Saldoni i Remendo

Baltasar Saldoni i Remendo (Barcelona, 4 de gener de 1807 - Madrid, 3 de desembre de 1889) va ser un compositor, musicògraf i pedagog català.

Baltasar Saldoni i Remendo

Biografia
Naixement	(es) Baltasar Saldoni y Remendo 4 gener 1807 Barcelona
Mort	3 desembre 1889 (82 anys) Madrid
Sepultura	cementiri de San Justo
Activitat
Ocupació	musicòleg, compositor
Gènere	Òpera i sarsuela
Professors	Francesc Andreví i Castellar, Francesc Sempere i Masià, Jacint Boada i Casanoves, Simó de Guardiola i Hortoneda, Francesc Queralt, Mateu Ferrer i Oller, Ramon Carnicer i Batlle, Francesco Piermarini i Francesc Sampere
Alumnes	Antonio Aguado, Pedro Sarmiento y Verdejo, Lazaro Nuñez Robres, Emilia Moscoso y González, María Antonia González Istúriz, Alejandra Argüelles Toral y Hevia, Adela Muñoz del Monte y Justiz, Josefa Martínez de Arizala y Luna, Emilio Fernández de Angulo y Pons, Dolores Trillo y Álvarez, Mariana Martínez Torres, Josefa Santafé, Luisa Guerrero de Torres y del Camino, Emilia Reynel y Corona, Adela Ibarra Pérez, Adela Fernández y Alonso, Luisa Lesén Moreno, Josefa Jardín, Matilde Ortoneda y Torrens, Basilisa Istúriz y Coca, Joaquin López Becerra i Marià Obiols i Tramullas
Instrument	Orgue
Família
Cònjuge	Dolores Franco Mateos (1842–1843)

Biografia

Neix el diumenge 4 de gener del 1807 a Barcelona, a les 20:00, i és batejat el dia 6 del mateix mes a l'església dels Sants Just i Pastor. Els seus pares eren José Saldoni i Teresa Remendo, morta dos anys després (el seu pare es va tornar a casar, amb María Durán).

Va començar els estudis a una escola al costat de la capella de Nostra Senyora de Montserrat de Barcelona, al costat de la duana, anomenada Procura. Els estudis musicals els comença a Santa Maria del Mar amb set anys sota la direcció del Mestre de Capella Francesc Andreví i Castellar. Als deu anys va a la Capella de música de Santa Maria del Pi amb el mestre Francesc Sempere. El 15 de març del 1818, als onze anys, va ser admès a l'Escolania de Montserrat on va estar quatre anys i mig, sota el mestre Jacint Boada i Casanoves i Simó Guardiola com abat.

Marxa cap a Barcelona el juliol de 1822 a causa de la guerra, però continuà l'estudi de la composició sota Francesc Queralt, Mestre jubilat de la Catedral de Barcelona, i piano i orgue amb Mateu Ferrer i Oller. A les esglésies de Santa Maria del Mar, Sant Cugat i el convent de Sant Francesc van ser les primeres on es donà a conèixer com a organista i compositor. El 29 de novembre del 1824 va fer les oposicions per a organista a Santa Maria del Mar, però no les aprovà per mancança del títol de sacerdot. Segons ell, va ser l'únic fet que el va deixar fora de la prova, ja que els altres cinc opositors van fallar el to de l'antífona i van tocar peces d'altres autors i ell el va encertar i a sobre va compondre l'antífona per a aquell esdeveniment.

Estudià a fons tot el necessari per a la composició de música escènica (italià i francès, obres estrangeres i nacionals, harmonia, i els mecanismes de la veu) i el 1825 compon la seva primera òpera, El triunfo del amor, però no deixà de banda les composicions sacres.

El 1829 viatja a Madrid, on hi ha Ramón Carnicer, un altre compositor català que li ajuda a instal·lar-se en la Cort, i a ampliar els seus estudis de música. Un any després, el 1830, Carnicer i Francesco Piermarini li ofereixen esser professor de solfeig i vocalització al Conservatorio de Música Maria Cristina, amb 8000 reals de sou. Per aquesta classe escriu el Método de solfeo y canto, molt reconegut fins i tot per grans músics europeus. El 1831 compon Saladino e Clotilde, obra de la qual es van interpretar fragments al Teatro de la Cruz –mai es va interpretar sencera perquè, segons ell, l'argument era massa llibre per la censura literària de l'època-. Escriu també Los enredos de un curioso el 1832 i Ipermestra el 1837, en italià amb llibret de Pasini. Aquesta última obra va tenir més èxit –amb una gira per tota la península–. S'hi mostra com un compositor consolidat. Va viatjar a París el 1838 per conèixer el Conservatoire de Paris (que va estar model pels de la resta d'Europa i Rússia) i la vida musical i operística. Allà es va allotjar a l'hotel Favart i ja havia comptat amb l'apreciació de les seves obres per part de Luigi Cherubini, Rubini, Caraffa, Bordogni i Sor.

En tornar de París el 1839 és ascendit a mestre de cant al Conservatorio amb un sou de 12000 reals i per aquella època tenien molta fama els seus valsos i rogodons al Real Palacio. El 1840 escriu Cleonice, Regina di Siria, estrenada al Teatro de la Cruz, amb menys èxit que Ipermestra, i amb un absolut fracàs a Barcelona un any després. L'autor pensa que va ser causat per una mena de complot contra la seva figura degut al gran prestigi que estava tenint, pel fet que els cantants no fessin cap esforç en fer-la bé (per exemple, una de les cantants va suprimir un passatge de dues octaves per una nota llarga)

El 31 d'octubre del 1843 es va casar amb Dolores Franco, alumna seva, que va morir deu mesos més tard donant a llum la primera filla. Està enterrada al cementiri de San Nicolás de Bari. Aquesta pèrdua li va afectar molt, però per la responsabilitat que li demanava la seva filla va fer un petit viatge des del 10 de juny del 1844 per Hellín, València, Barcelona i Esparreguera, on va prendre uns banys que li van fer recuperar-se.

Va tornar a la seva vida i va començar a fer la música per al llibret que va comprar el 1841 a Barcelona de Savinelli, marit de la prima donna Matilde Palazzesi. El fet que altres compositors com Giuseppe Lillo o Donizetti ja tinguessin obres amb el mateix argument li va fer desistir tot i que ja tenia el primer acte musicat. Va començar llavors a compondre Boabdil, el último rey moro de Granada amb llibret de González Aurioles, i sota la idea de poder contribuir a la creació d'una òpera nacional –encara que després va encomanar la traducció del llibret a l'italià-. Finalment no va ser representada, ni tan sols en italià, però sí que es van tocar algunes parts com a assaig al Liceo de Madrid el juny de 1845.

El 23 d'abril del 1846 mor la seva filla Carolina, i el novembre del mateix any rep la condecoració de Caballero de la Real Orden de Carlos III. Va continuar dedicant-se a les seves classes i fent composicions (sobretot per a orquestra, ja que va ser nomenat mestre compositor i director de l'orquestra del Teatro del Príncipe –Teatro Español- entre el juliol de 1848 i 1851) A partir del 1850 comença a recopilar informació dels músics espanyols, material pel llibre Efemérides de músicos españoles el 1860 (que acabaria sent el Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles). El 1853 va publicar la Reseña histórica de la Escolanía o Colegio de música de la Virgen de Montserrat, en Cataluña, desde 1456 hasta 1856 El mateix any va fer El rey y la costurera, una sarsuela amb llibret de Brusola que no es va representar, i el 1855 va tornar a fer una òpera, que tampoc no va reeixir estrenar: Guzmán il buono, amb llibret en italià de Domingo Anacri. En aquesta dècada va escriure moltes cançons en àlbums dedicades a amics, senyoretes o al·legats. El 27 de setembre del 1857 es casà amb Carmen Romero, de vint anys.

A la dècada de 1860 compon moltes romances i himnes, i també obres historiogràfiques (surt a la llum Efemérides de músicos españoles, así profesores como aficionados) i Cuatro palabras sobre un folleto escrito por el maestro compositor Sr. Don Francisco Asenjo Barbieri (1864) Guanyador el 1864 del premi Ploma d'Or organitzat per Anselm Clavé per Coro a voces solas. El 20 d'abril d'aquest mateix any va perdre la seva filla Elvira, de cinc anys i només li queden Laura i Leopoldo.

A la dècada de 1870 encara compon algunes obres, però està centrat sobretot en l'activitat d'escriure i completar finalment el seu Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles, entre 1868 i 1881. Va invertir molt de temps i diners, demanant informació i ajuda a amics i fins i tot posant anuncis a la premsa musical per a recaptar dades. Molt poca gent va col·laborar i encara menys es van interessar pels tres primers toms de la col·lecció. El maig del 1873 és nomenat membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, la qual va emetre un comunicat per a donar empenta al Diccionario, que havia deixat abandonat per aquestes raons. És curiosa la manera d'ordenar la informació: en lloc de l'ordre alfabètic, les figures que hi apareixen ho fan mitjançant la seva data de naixement (com que és gairebé impossible conèixer aquest tipus de dades, Saldoni feia al final de cada tom un índex amb els noms de les persones que feien anys en aquell mes) El publicà el 1881, quan ja comptava amb 74 anys.

Morí a Madrid i hi fou enterrat, al cementiri Sacramental de San Miguel, Santa Cruz, Santos Justo y Pastor y San Millán.

Distincions

• Professor, inspector, vocal de la junta facultativa i degà del Conservatori de Madrid.
• Director de la junta facultativa del Liceo de Madrid.
• Soci corresponsal del Liceo artístico y literario de La Habana (1844)
• Nomenat membre de la Real y Distinguida Orden Española de Carlos III (novembre del 1846)
• Mestre compositor i director d'orquestra del Teatro del Príncipe (Teatro Español) (juliol 1848/1850)
• Membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (maig del 1873)

Obres

Escrits musicals

Títol	Data de publicació	Lloc de publicació	Comentaris
Veinticuatro solfeos para contralto y bajo	1837	Madrid
Nuevo método de solfeo y canto para todas las voces	1839
Reseña histórica de la Escolanía o Colegio de música de la Virgen de Montserrat, en Cataluña, desde 1456 hasta 1856, con un catálogo de algunos de los maestros…	1856	Madrid, Ripollés
Efemérides de músicos españoles, así profesores como aficionados	1860	Madrid: Imprenta La Esperanza
Cuatro palabras sobre un folleto escrito por el maestro compositor Sr. Don Francisco Asenjo Barbieri	1864	Madrid: Imprenta Antonio Pérez Dubrull	Hi ha una segona edició Barcelona: Isidro Torres, 1890; i una edició facsímil de J. Torres, Madrid: Ministerio de Cultura-Centro de Documentación Musical, 1986
Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles	1868-81	Madrid: Imprenta Antonio Pérez Dubrull

Música escènica

Títol	Data de creació	Llibretista	Comentaris
El triunfo del amor	1825	José Alegret	Opereta en 1 acte. Estrenada a Barcelona el 1826 al saló de José Alegret (autor de la lletra), amb l'orquestra del Teatre de la Santa Creu. Com a tiple Roig i Torredà, com a tenor Grau i com a baix Sayrols.
Saladino e Clotilde	1831		Òpera en 2 actes. D'aquesta òpera va cantar en Sr. Pasini una cavatina al Teatro de la Cruz
Los enredos de un curioso	1832	F. Enciso, colaboradores F.Piermarini/P.Albéniz/R.Carnicer	Opereta en 2 actes. E:Bc
Ipermnestra	1837	I. Passini	Òpera en 2 actes. Estrenada el 20 de gener de 1938 al Teatro de la Cruz de Madrid, amb la senyora d'Alberti com a prima donna. En les vuit primeres representacions va ser cridat a l'escenari el compositor. Impresa també per a cant i piano i piano sol per l'editor Lodre.
Cleonice, Regina di Siria	1839		Òpera en 2 actes. Estrenada el 24 de gener de 1840 al Teatro de la Cruz de Madrid per la Sra. Viló i els Srs. Calvet i Unanue, cantants. Van cridar l'autor perquè pugés a l'escenari. Hi ha arranjaments d'algunes peces per a cant i piano i piano sol.
Maria di Rohan		Savinelli	Saldoni va comprar el llibret a Barcelona el 1841, però com que dos anys abans a Nàpols ja l'havia musicat Giuseppe Lillo sota el nom Il Conte di Chalais i Donizetti en tenia una altra sota el nom de Maria di Rohan, tot i que ja havia fet el primer acte, va deixar de banda el projecte
Boabdil, último rey moro de Granada	1844	M. González de Aurioles	Òpera en 3 actes. Traduïda a l'italià per Domingo Anacri.
El rey y la costurera	1853	V. Brusola	Sarsuela en 3 actes
Guzman Il Buono	1855	D. Anacri	Òpera en 3 actes
La corte de Mónaco	1857	R. de Navarrete	Sarsuela 1 acte. Estrenada al Teatro de la Zarzuela, Madrid el 16 de febrero del mateix any, per les senyores Santa María i Soriano, i els senyors “Sanz, Sala, Becerra, etc.etc.etc.” E:Msa
Los maridos en las máscaras o No más bailes	1864	W. Ayguals	Sarsuela en 2 actes. Estrenada el divendres 26 d'agost de 1864 al Teatre dels Capms Elisis de Barcelona, amb Juana Bautista Fosa de Ferrer (tiple), Federico Astort (primer tenor), Eleuterio Maristany (baríton), Ramon Ferrer (segon tenor), Sr. Roca (part de Moro) “A la segona escena van ser cridats els autors a l'escenari després de la peça concertant, ja que el de la música havia marxat a Madrid”

Orquestra

Títol	Data de creació	Comentaris
Polaca	1838	Per a flauta solista. Estrenada a l'Academia filarmónica matritense el 25 de juny de 1838
Boleras jaleadas	1848	Escrita el setembre del mateix any
El paseo en el Prado de Madrid	1848	Capritxo per a orquestra
Manchegas jaleadas	1848	Escrita l'octubre del mateix any
Popurrí o Miscelánea de bailes	1848	Escrit el novembre del mateix any
L'Autunno	1849	Tanda de valsos. Escrits el novembre del mateix any
L'ilusion	1849	Tanda de rigodones. Escrits el setembre del mateix any
Los gemelos	1849	Capritxo per a orquestra. Escrit el setembre del mateix any
Popurrí de bailes	1849
La aurora	1849	Per a violí solista. Escrita el gener del mateix any. Estrenada a la inauguració del Teatro Español
A mi patria	1863	Gran simfonia per a completa orquestra, banda i orgue obligat. Estrenada al Teatre del Liceu de Barcelona el 19 de novembre de 1863 i al Teatro Real de Madrid el 19 de novemre del 1866, sent cridat l'autor a l'escenari, però no va poder pujar-hi perquè no era al teatre
El caprichoso		Gran vals estrenat als balls del Real Palacio. Imprés per a piano solo i arranjat per a banda militar per D. Mariano Rodríguez

Veu i acompanyament

Cançons
Títol	Tesitura	Data de creació	Comentaris
Canción francesa	1839
El mareo	Contralt, piano		"Cançó de gènere andalus"
El Quiá	Contralt, piano		"Cançó de gènere andalus". E:Mc
Guerra a María en la comedia Haz bien y no mires a quién	Mezzo, piano	1854
Il consiglio canzonetta	Mezzo, piano
La rabanera	Contralt, piano		"Cançó de gènere andalus"
La rosa	Voz y piano	1857	Cançó italiana escrita a l'àlbum de la senyoreta Agustina Lanuza. Madrid, Maig del 1857.
Cavatines
Títol	Tesitura	Data de creació	Comentaris
Ah, che non serve il piangere	Mezzo, piano	1829
Cavatina a La travesura	Baix, piano	1833
Cavatina a La travesura	Tenor, piano	1833
Ah, chi sá l'amato bene	Contralt, piano (també per a Mezzo)	1839	Cantada per la Sra. Carrasco al Teatro Principal de Valencia el 9 de gener del 1839
Cors
Títol	Obra on està	Data de creació	Comentaris
Coro	A la comèdia El bandido incógnito	1830
Coro	A la comèdia Luis el onceno	1836
Coro	A la comèdia La moza del cántaro	1843	E:Mc
Coro	A la comèdia Quien bien te quiere	1848
Coro y Marcha	A la comèdia La receta para caer	1848
Baile con coros	A la comèdia La dama valenciana	1849
Coros y Romanza	A la tragèdia Saúl	1849
Coro de señoritas		1853
Quartets
Títol	Tesitura	Data de creació	Comentaris
Perché infelice	2 tiples, 2 contralts	1839	Estrenat al Conservatorio de música en presència de "S. M. la Reina Madre" el 30 de juliol de 1839
Duets
Títol	Tesitura	Data de creació	Comentaris
Di turno al nome solo	Tiple, contralt, piano	1839	Estrenal a l'Academia filarmónica matritense el 22 de juliol del 1839, en presència de "S. M. la Reina Gobernadora" per la senyora de Montenegro i la senyoreta Azcona
Dúo a Vanne da me	Mezzo, baix i piano	1842	Estrenat al Liceo el 20 de desembre del 1842 per la senyoreta Vizcarrondo i el senyor Reguer
Oh, guardate che figura! dúo buffo	Mezzo, baix i piano	1842	Estrenat al Liceo el 20 de desembre del 1842 per la senyoreta Nieves González i el senyor Francisco Salas.
Quell'acciaro che al campo riede			E:Mc
Las aldeanas	2 tiples, piano	1854	Lletra del Sr. Joaquin Fontan. Escrit el maig del 1854
Mi sei cara	Mezzo, contralt i piano
Vien di quest'elci duetino	Tiple, contralt i piano
Himnes
Títol	Instrumentació	Data de creació	Comentaris
Himno al Dios de las Artes	Cant i orquestra	1842	Cantat al Liceo de Madrid el 16 de juny i el 20 de desembre del mateix any
Himno nacional: ¡Dios salve a la Reina!, ¡Dios salve al Rey!	Cant i orquestra. També versió veu i piano; piano; i Banda militar	1843	Cantat al Liceo de Madrid en presència dels reis en 13 de setembre de 1843 i al Teatre del Circo celebrant la majoria de la reina, lletra de Ventura de la Vega.
De Himeneo a la antorcha	Cant i piano		Himne nupcial
Grito santo de paz	Cant i piano		Himne patriòtic
"Romanzas"
Títol	Tesitura	Data de creació	Comentaris
Dal primo di	tiple, piano	1832
Dulce es aspirar el aura	Mezzo, piano	1832
Es mi vida pasada el llanto	contralt, piano	1832
La oración	Contralt, piano	1832
Romanza	Tiple, piano	1832
Romanza a El criado fingido		1832
Perché mio caro bene	Tiple, piano	1834	"Romanza" guanyadora del concurs del Liceo de Madrid, per a ser l'obra que començaria un àlbum que seria un regal per a la Reina. Va guanyar amb vot unànime dels vuit qualificadors, d'entre onze obres.
A un artista	Mezzo, piano	1837	Cantada a la comèdia El Compositor y la Estranjera. Escrita a l'abril del 1837
La plegaria de Cristina	Mezzo, piano	1844	Poesia de José Sol i Padrís. Escrita per a l'àlbum "de la Reina Madre" el maig del 1844
Ayes del corazón	Mezzo, piano	1850	Lletra del senyor Ariza. Escrita a l'aost del 1850
Il lamento	Mezzo, piano	1850	Escrita el març del 1850
Oh, tu amor de padre	Mezzo, piano	1851	Escrita a l'àlbum de la senyoreta "Marquesa de los Salados" el setembre del 1853
¡Perdoname!	Mezzo, piano	1851	Escrita a l'abril del mateix any
Odi d'un uom che more	Mezzo o baix, piano	1856	Escrita a l'àlbum de l'eminent cantant Ronconi. Escrita el febrer del mateix any
Dal primo di ch'io vidi	Mezzo, piano	1863	Fa natural major. Dedicada a la senyoreta Victoria Navascués i Ligués. Escrita a Madrid el desembre del 1863
Près de toi, c'est la vie	Mezzo, piano	1863	Dedicada a "S. A. R. la Serma", senyora infanta d'Espanya, duquessa de Sessa, etc. etc. Luisa Teresa de Borbón.
Angiol mio, o Angiol dicesso dal cielo	Mezzo, piano	1864	Re major. Lletra en castellà del senyor Wenceslao Ayguals de Izco. Escrita a Madrid el juny del 1864
Caro, guardami il puro affetto	Mezzo, piano	1866	Do major. Escrita a Madrid el novembre de 1866. Dedicada a la senyoreta Adela Fernández y Alonso
Pietoso amor deh rendi	Mezzo, piano	1866	Mi bemoll major. Escrita a Madrid el juliol de 1866 a l'àlbum de la senyoreta Laura Sainz Santayna i dedicada a la senyoreta Adela Fernández y Alonso
Pianto d'amor	Mezzo, piano	1883
Di quei begliocchi neri	Mezzo, piano
El adiós de una habanera	Mezzo, piano		Lletra de Romero i Larrañaga
El regreso de un padre	Mezzo, piano		Lletra de Romero i Larrañaga
El sepulcro	Mezzo, piano		Castellà
La Eloísa	Contralt, piano		Castellà i francès
Tercets
Títol	Tesitura	Data de creació	Comentaris
Señor don Pancracio terceto bufo	Tiple, mezzo, tenor	1842	Estrenat al Liceo el 16 de juny del 1842 per les senyoretes González i Tablares i el senyor Antonio Castell

Veu sola

Cor
Títol	Data de creació	Comentaris
Coro a voces solas	1864	Guanyadora del premi Ploma d'Or organitzat per Anselm Clavé als Camps Elisis de Barcelona, el 28 de febrer del 1864, d'entre 27 obres que s'hi presentaren, amb quatre vots a favor de les cinc persones que conformaren el jurat

Música instrumental

Arpa
Títol	Data de creació	Comentaris
Variaciones para arpa sobre el tema "No Matilde, non morrai" en Matilde di Shabran de Rossini
Corn anglès
Títol	Data de creació	Comentaris
Aria
Piano
Títol	Data de creació	Comentaris
Catorce años en seis minutos capricho	1866	Escrit expressament a la memòria de la malmesa senyoreta Alejandra Toral i Hevia. Escrit a Madrid
Cuatro juegos de variaciones sobre motivos originales
Doce walses originiales
El aéreo		"Wals fácil"
El candoroso		"Wals fácil"
El elegante	1876	Arreglo
El inocente		"Wals fácil"
La bella Adela	1867	polka-mazurka dedicada a Adela Fernández y Alonso. Madrid, 15 de febrer del 1867
Mazurka fácil
Polka fácil		Dedicada a Carmen Baldasano. En sol major.
Seis sinfonías
Tanda de rigodones originales
Tanda de rigodones patrióticos
Vals sobre motivos de Ipermestra
Vals sobre motivos de L'elisir d'amore
Variadones sobre el cor dels farols d'Elena e Malvina
Variaciones sobre el tema Giuro ai numi de Semiramide
Rigodones sobre motius de L'elisir d'amore, La Strainera, El Colón, La Caritea y La Vestale

Música religiosa

Misses
Títol	Tonalitat	Data de creació/publicació	Comentaris
Misa de Gloria	Mi b major	1828	Estrenada el 15 de setembre de 1828 a Barcelona, a la Capella de Montserrat
Misa de Gloria	Do major	1844	Escrita el 1844 per a les monges del convent de Santa Clara, Hellín (Albacete) Estrenada el 28 de maig del 1850 a l'església de Loreto Madrid. Hi havia a l'estrena el duque de Riánsares, el ministro de Fomento Manuel Seijas Lozano, i el viceprotector del Conservatorio de música. Cor del Conservatorio de música i orquestra del Teatro Español.
Discite a me quia mitis sum, gradual		1855	Contralt i orgue o piano
Misa de Gloria	Re major	1855	Quatre veus i orgue o piano
Orgue
Títol	Tonalitat	Data de publicació	Comentaris
Diez fugas en diversos tonos para el ofertorio
Doce versos por todos los tonos sobre el Sacri Solemnis
Grande fuga a tres renglones sobre el Ave Maris Stella para el Ofertorio	Do major
Grande fuga a cuatro renglones para el Ofertorio	Re menor
Grande fuga a cuatro renglones para el Ofertorio	Do major
Seis versos sobre el Pangue Lingua
Setenta y dos versos por todos los tonos para vísperas, completas y maitines solemnes
Treinta y nueve versos
Tres grandes fugas a cuatro voces
Veintinueve versos
Ofici de difunts
Títol	Instrumentació	Data de creació	Comentaris
Oficio de difuntos		1855	Composta a Madrid el 1855. Estrenada el 21 d'agost de 1858 a l'església parroquial de San Luis, Madrid pel novè aniversari per l'ànima de D. Pedro del Águila i Ceballos, marqués de Espeja. Consta d'Invitatori, dos psalms, dues leccions i responso
Dos lecciones del oficio de difuntos	Tenor, baríton, baix i violoncel	1860	Escrit a Madrid
Lamentacions
Títol	Instrumentació	Data de creació	Comentaris
Lamentación Matribus suis dixerunt	Cor, quartet de corda, piano	1849	Escrita a Madrid, març del 1849
De Lamentatione Jeremiae Prophetae	Cor, quartet de corda, piano	1851	Escrita a Madrid, febrer de 1851. Impresa en castellà, amb lletra de D. Gregorio Romero y Larrañaga. Per a contralt sota el títol de La Oración, preu 10 reales.
Aleph. Ego vir videns	Cor, quartet de corda, piano	1852	Escrita a Madrid el març de 1852
Job. Manum suam misit hostis	2 barítons, orgue o piano	1856
Incipit oratio Jeremiae Prophetae	Baix, piano fagot, violoncel i contrabaix
Motets
Títol	Instrumentació	Data de creació	Comentaris
Anima Christi	3 veus, orgue, piano	1845
O Salutaris Hostia	3 veus, orgue i piano	1856
Dos motetes al Santísimo Sacramento	Cor, orgue i piano	1858
¡Oh, admirable sacramento!	2 veus, orgue i piano	1863	Fa major. Escrit al febrer a Madrid
Bendita sea tu pureza	Tiple, violí, fagot, orgue, piano i cor	1878
Rosaris
Títol	Tonalitat	Data de creació	Comentaris
Rosario	Re major	1828
Rosario en catalán	Sol major	1860	Per a 3 veus, cor, violins, flautes, fagot, contrabaix i orgue. Escrit a Montserrat el 6 d'agost de l'any 1860, estrenat el 8 del mateix mes i any pels escolans.
Psalms
Títol	Instrumentació	Data de creació	Comentaris
Miserere	8 veus, arpa, 2 clarinets, 2 trompes, 2 fagots, 2 trombons	1843	Estrenat el 7 d'abril al Liceo de Madrid, tornat a tocar el dia 10 degut a la petició de la majoria de socis. El van interpretar les senyores Vega, Garcés de Macilla, Colomer i Campuzano, i els senyors Reguer, Barba, Castell i Carrión
Miserere	6 veus, orgue, piano	1850	Escrit al febrer
Salves
Títol	Instrumentació	Data de publicació	Comentaris
Salve	2 veus, orgue i piano	1860	Si bemoll major (arranjament de la de tenor)
Salve	Tenor	1860	Sol major. Improvisada al monestir de Montserrat el 7 d'agost de 1860, cantada l'endemà pel tenor de la capella, Antoni Oliveres
Salve Regina	Cor, quartet de corda, piano
Seqüències
Títol	Instrumentació	Data de creació	Comentaris
Stabat Mater		1842	Escrit el març de 1842 per a les aficionades senyoretes Paulina i Julia Cabrero i el S. Reguer, els qui el van cantar a l'església del Buen Retiro per primera vegada aquell mes i any. Cantat també al Liceo de Madrid en presència de "Sus Majestades" i "Altezas" i resta de diplomàtics.
Stabat Mater	2 veus, cor, quartet, orgue i piano	1857	“Obra sumamente conveniente para todas las catedrales, capillas de música, parroquias, conventos de monjas y colegios de ambos sexos, pues se puede cantar desde dos hasta un número indefinido de voces, ya sean tiples, medios tiples, contraltos ó tenores, barítonos y bajos. Tiene asimismo acompañamiento de cuarteto de cuerda y órgano espresivo, que se vende por separado, reuniendo además el Stabat las condiciones musicales prescritas en la circular del Emmo. Cardenal Gobernador de Roma, fecha 18 de noviembre de 1856, conforme con la voluntad de Su Santidad Pío IX". Escrit a Madrid el 1857, Preu de 30 reales, imprés per Juan Catalina
Goigs
Títol	Instrumentació	Data de creació	Comentaris
Gozos de San Benito y Santa Escolástica	4 veus, orgue, piano	1845	Escrit a l'octubre
Gozos a Santa Magdalena	veu, orgue, piano	1849	Escrit al maig
Gozos de la Virgen	4 veus, orgue, piano	1852	Escrit al juny
Gozos a San Roque	2 veus, orgue, piano	1866	En mi bemoll major. Escrits al juliol a Madrid
Altres
Títol	Instrumentació	Data de creació	Comentaris
Ave María	Mezzo, piano	1886
Benedictus	2 veus, orgue, piano	1856
Después de la victoria de África Plegaria	Tenor i cors	1861	Cantada en el Teatro Real de Madrid el 22 de febrer de 1861 per Gaetano Fraschini. Lletra en castellà de Julio Nombela, lletra en de Lorenzo Badioli
El Padre Nuestro	Tiple, contralt, piano	1873
El pecador arrepentido Cavatina	Contralt	1842	Cantada al Liceo de Madrid per Emilia de Colomer el 16 de juny de 1842.
La oración	Baix, piano, fagot, violoncel, contrabaix
Música para el setenario de la Virgen de los Dolores	3 veus, orgue, piano	1859
Plegaria-himno		1863	Escrita a Madrid el setembre del 1863. Lletra de Ayguals de Izco. Amb motiu de la solemne benedicció de l'estendard de la Societat coral euterpense El Maestrazgo
Recordare Jesu Pie		1864	Cantat a Santa María del Mar a Barcelona el 16 de març del 1864, per a les exèquies celebrades per l'ànima de Mateu Ferrer (organista) Vers de la seqüència de difunts
Santo Dios		ca. 1830
Suba a los cielos	Cor, quartet de corda, piano
'Suscepit nos Dominus Antífona	4 veus, orgue, piano	1851	Escrit al maig
Yo te saludo Invocació o pregària a la Verge	soprano	1852	Escrita a l'octubre del mateix any. Lletra de Miguel Agustín Príncipe
Tantum ergo	2 veus, orgue, piano	1863	Escrita al febrer a Madrid
Tremens factus sum ego Versículo del responsori de difunts		1844	Cantat a l'església de Santo Tomás de Madrid per les exèquies del Duque de Osuna, l'octubre de 1844. Cantat per Encarnación Lama, alumna de Saldoni
Tres villancicos a la Natividad del Señor	2 veus, orgue o piano	1858	“Con acompañamiento de piano u órgano e instrumentos pastoriles; muy útiles para los templos, como también para colegios y sociedades filarmónicas, pues se puede cantar desde dos hasta un número ilimitado de voces, ya sean tiples, medios tiples, contraltos y tenores, barítonos y bajo" Gravat per Juan Catalina, 14 reales

Interpretació actual de les seves obres

El seu catàleg està format per molts diversos gèneres musicals, de moda a la seva època, i amb un buscat estil italianitzant. Tot i així, el cert és que de l'extens catàleg només la versió per a cant i piano d'Ipermestra i del Stabat Mater han estat impreses a la vida de l'autor (i cap més després de mort) La resta o formaven part de quaderns o àlbums dedicats a altres persones, avui dia quasi impossibles de trobar, o ni tan sols es van estrenar. Per això només podem saber el que va escriure segons el catàleg del la seva entrada al seu Diccionario de efemérides de músicos españoles.

Avui dia la interpretació de les seves obres és nul·la.

Bibliografia

• Ed: V.V.A.A. TORRES Mulas, Jacinto. "Saldoni Remendo, Baltasar" a Diccionario de la música española e iberoamericana. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores, 2002.
• SALDONI, Baltasar. Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles Madrid: Antonio Pérez Dubrull, 1868.