Badr-ad-Din Lulu
Al-Màlik ar-Rahim as-Sultan Badr-ad-Din Abu-l-Fadàïl Lulu al-Armaní an-Nurí al-Atabakí (àrab: الملك الرحيم السلطان بدر الدين أبو الفضائل لؤلؤ الأرمني النوري الأتابكي, al-Malik ar-Raḥīm as-Sulṭān Badr ad-Dīn Abū l-Fadāʾil Luʾluʾ al-Armanī an-Nūrī al-Atābakī), més conegut simplement com a Badr-ad-Din Lulu o Lulu (segle xii - 1259), fou regent dels atabegs zengites de Mossul i després emir de ple dret. Es creu que era negre i que fou un esclau alliberat. Fou nomenat atabeg per Nur-ad-Din Arslan-Xah I (1193-1211) poc abans de morir, per tenir cura del seu jove fill Izz-ad-Din Massud al-Qàhir (1211-1218) i ratificat per aquest per al seu fill menor Nur-ad-Din Arslan-Xah II (1218-1219). Un altre dels seus fills, al-Màlik as-Sàlih Ismaïl també fou atabeg. Després va governar Nàssir-ad-Din Mahmud (1219-1233) i el 1233 fou investit senyor de ple dret pel califa.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle XII  | ||
| Mort | 1259 | ||
| Religió | Islam | ||
| Família | |||
| Fills | Ismaïl ibn Lulu | ||
Va sostenir lluites amb els zengites de la Jazira que estaven aliats als mussafírides d'Irbil. En canvi va aconseguir el suport de l'aiúbida al-Àixraf ibn al-Àdil de Damasc (1229-1237). Va tenir relacions conflictives amb els xas de Coràsmia i es va trobar amb els primers atacs mongols. Va combatre contra as-Sàlih Ayyub (1239 i 1245-1249) de Damasc (i d'Egipte 1240-1249) a la Jazira, i contra an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz d'Alep (1236-1260). En totes les lluites es mostrà com un diplomàtic hàbil i no pas com un guerrer. Aquesta eficàcia i la duració del seu govern el van fer considerar un dels poders locals principals. El primer sultà mameluc al-Màlik al-Muïzz Izz-ad-Din Àybak (1250-1257) es va voler casar amb la seva filla el que li va costar ser assassinat per la seva dona Xàjar-ad-Durr.
Cap al final del seu regnat van arribar amb tota la seva força els mongols que el 1258 van ocupar Bagdad. Es va declarar vassall d'Hülegü, el primer Il-kan, i va poder conservar Mossul, però va morir ja vell el 1259 (amb uns 80 anys). El seu fill al-Màlik as-Sàlih Ismaïl el va succeir però, oposat als mongols, va morir en lluita junt amb el seu fill; els altres fills van renunciar a la successió i el 1260 es van refugiar a Egipte amb Bàybars I. El seu govern és considerat positiu per Mossul que va esdevenir un centre artesanal (art del coure), comercial i cultural. Fou el patró de l'historiador Alí ibn al-Athir.
Bibliografia
modifica
- Encyclopaedia of Islam. Second Edition, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Luʾluʾ".