Arvicolins
Els arvicolins (Arvicolinae) són petits rosegadors amb aspecte de rata o ratolí.
Arvicolinae | |
---|---|
Microtus pennsylvanicus | |
Període | |
Miocè inferior - recent
| |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Rodentia |
Família | Cricetidae |
Subfamília | Arvicolinae Gray, 1821 |
Nomenclatura | |
Ortografia original | Arvicolidae |
Tribus | |
Descripció
modificaEl fet que s'agrupin en una família a banda, però, ja fa pensar que se'n deuen diferenciar en alguns trets essencials. El més evident és la cua: en lloc de ser llarga i amb quatre pèls esparsos, és curteta -no sol igualar la meitat de la longitud del cap més el cos- i totalment coberta de pèl. A més, els talpons tenen el musell més arrodonit que els ratolins, els ulls i les orelles més petits, les potes més curtes i el pelatge més espès.
Les diferents espècies d'arvicolins s'assemblen extraordinàriament. Per a diferenciar-les, els zoòlegs es basen en la morfologia dentària i en les mesures del crani.
Costums
modificaLa majoria d'espècies menen una vida preferentment subterrània: fan el niu sota el sòl i deixen a la superfície uns munts de terra semblants als dels talps. Per això reben el nom de talpons. Hi ha espècies solitàries, d'altres que constitueixen grups familiars i unes darreres que viuen en colònies i cap no hiberna. Tots són herbívors i, en general, menjadors d'herba, si bé, a més de plantes verdes, consumeixen arrels, bulbs, tubercles, bolets, llavors i líquens i alguna espècie també captura petits invertebrats.
Espècies d'arvicolins als Països Catalans
modificaReferències
modifica- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, plana 150.
- Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference (en anglès). 2 volums. 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0.