L'art llevantí és un estil d'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica (10.000 aC aprox.).

Pintures de la Roca dels Moros, al Cogul

Es caracteritza per reproduir escenes naturalistes de caça, dansa i recol·lecció i té un contingut més narratiu que els altres dos estils de cronologia posterior, l'art macroesquemàtic i l'esquemàtic.

És una manifestació artística d'àmplia distribució per la façana oriental de la península Ibèrica, des d'Osca i Lleida fins a Jaén i Almeria, en què les figures humanes i d'animals, aïllades o formant escenes, es converteixen en protagonistes principals, realitzades sovint amb traços precisos i ben perfilats, amb un farciment interior dels cossos, de vegades uniforme i en d'altres llistat. S'ha considerat propi de la manera de vida epipaleolítico caçador-recol·lector.[1][2][3]

Aquest estil és habitual en les pintures rupestres de la serra d'Aitana (província d'Alacant), de Bicorb (Canal de Navarrés), del Barranc de la Valltorta (Alt Maestrat) i de la Roca dels Moros (les Garrigues), entre altres[3][4]

Es poden trobar pintures d'aquest estil en els següents indrets:

Referències

modifica
  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.33. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014]. 
  2. «Artes Figurativas I». A: Enciclopedia Temática Sopena (paper) (en castellà). Traducció de l'Enciclopedia Generale "Le Nove muse" de S.A.I.E. Editrice. Barcelona: Editorial Ramon Sopena, S.A., 1982, p.18-19. ISBN 84-303-0967-5 [Consulta: 15 desembre 2014]. 
  3. 3,0 3,1 «L'art rupestre llevantí a Catalunya». Sílvia Rodriguez López - Universitat de Barcelona. [Consulta: 17 març 2022].
  4. «art rupestre | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 març 2022].