Art demostrativa
Obra de Ramon Llull
Art demostrativa és un llibre de Ramon Llull escrit el 1283 a Montpellier. És una segona versió de l'Art de l'Ars compendiosa inveniendi veritatem i comprèn les Figures i l'Alfabet, que fan visibles les figures i faciliten els mecanismes combinatoris i els càlculs.[1]
| (ca) Art demostrativa (la) Ars demonstrativa  | |
|---|---|
| Tipus | obra literària |
| Fitxa | |
| Autor | Ramon Llull |
| Publicació | Montpeller , c. 1283 |
| Sèrie | |
| Part de | llista d'obres de Ramon Llull |
Context
modificaÉs una de les obres de Ramon Llull que formen part de l'Ars, un sistema filosòfic per demostrar, a través de l'argumentació filosòfica, la veritat del cristianisme als infidels, mitjançant tècniques racionals de notació simbòlica i diagrames combinatoris.[2][3] La producció de l'Ars es pot dividir en quatre etapes, i aquesta obra pertany a la segona.[4]
- La primera, anomenada «etapa preart», recull els últims anys d'aprenentatge, abans de la il·luminació de Randa (entre 1271 aproximadament i 1274). A aquesta etapa pertany un tractat de lògica en vers (La lògica d'Algatzel, 1271-1272?), i el Llibre de contemplació en Déu (1273-1274), la primera gran obra de Llull.
- És a la segona etapa on pertany l'obra Art demostrativa. Amb el nom d'«etapa quaternària», aquest període va durar entre 1274 i 1290, i s'anomena així perquè els principis bàsics que estructuren l'Art s'agrupen en un nombre múltiple de quatre. En formen part l'Art abreujada (1274) i l'Art demostrativa, de les quals deriven respectivament dues novel·les: El Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna son fill (1283) i el Fèlix o Llibre de meravelles (1288-1289).
- A partir de 1290 a l'any 1308, els conceptes van passar d'agrupar-se en un nombre múltiple de quatre a recollir-se en un nombre múltiple de tres, per la qual cosa s'anomenarà el nou període com a «etapa ternària». L'Ars inventiva (1290) és la primera d'aquesta etapa, i es tanca amb l'Art breu (1308). D'aquest període en destaca la gran enciclopèdia Arbre de Ciència (1296-1297), juntament amb dues manifestacions de la lírica lul·liana: lo Desconhort (1295) i el Cant de Ramon (1300).
- Finalment l'«etapa postart», compren des del 1308 fins a la seva mort, l'any 1316 on Llull deixa de banda l'Art i se centra en l'escriptura sobre qüestions de filosofia, teologia i lògica.[4]
Referències
modifica- ↑ Armand Llinarès. Ramon Llull: Pròleg de Joaquim Carreras i Artau. Edicions 62, 1968, p. 141–143.
- ↑ «Biografia Ramon Llull». Escriptors.cat.
- ↑ «L'Ars, panacea o quimera». Rutes Ramon Llull.
- ↑ 4,0 4,1 «Ramon Llull». Lletra, 2002.