Armand Lunel

Armand Lunel (9 de juny de 1892 - 3 de novembre de 1977) fou un escriptor francès i el darrer parlant conegut de shuadit (judeoprovençal), un dialecte de l'occità actualment extingit.

Armand Lunel

Armand Lunel el dia del seu casament el 25 de març de 1920
Biografia
Naixement	(fr) Armand Joseph Lunel 9 juny 1892 Ais de Provença (França)
Mort	3 novembre 1977 (85 anys) Mònaco
Es coneix per	Darrer parlant de shuadit
Activitat
Camp de treball	Filosofia i judaisme
Ocupació	Escriptor i Prix Renaudot (1926)
Premis
(1963)  Grand Prèmi Literari de Provença (oc) (1926)  Premi Renaudot, per l'obra Nicolo-Peccavi ou l'Affaire Dreyfus à Carpentras (fr)  Legió d'Honor

Biografia

Lunel va néixer a Ais de Provença, Provença, en una família que pertanyia a una subcultura jueva que tenia les seves arrels en la zona durant almenys cinc segles. Després de la majoria d'edat, Lunel va ensenyar dret i filosofia a Mònaco. Lunel va escriure extensament sobre els jueus de la Provença. Es va casar amb Rachel Suzanne Messiah, filla de l'arquitecte Aron Messiah, l'any 1920.

Fou amic de la infància del compositor Darius Milhaud, i va escriure els llibrets de les òperes de Milhaud Esther de Carpentras (1938, basada en el folklore shuadit) i Les malheurs d'Orphée (1924). També va compondre el llibret de l'òpera d'Henri Sauguet La chartreuse de Parme, premiada el 1939.

La major part del coneixement actual sobre Lunel va ser recollit pel seu gendre Georges Jessula.

Obres

• L'Imagerie du cordier, La Nouvelle Revue Française, París, 1924.
• Nicolo-Peccavi o L'affaire Dreyfus à Carpentras, Gallimard, París, 1926.
• Le Balai de sorcière, Gallimard, París, 1935.
• Jérusalem à Carpentras, Gallimard, 1937.
• Les Amandes d'Aix, Gallimard, París, 1949.
• La Belle à la fontaine, A. Fayard, París, 1959.
• J'ai vu vivre la Provence, A. Fayard, París, 1962.
• Juifs du Languedoc, de la Provence et des États français du Pape, Albin Michel, París, 1975.
• Les Chemins de mon judaïsme et divers inédits, presentat per Georges Jessula, L'Harmattan, París, 1993.

Vegeu també

• Llista dels darrers parlants coneguts de llengües

Enllaços externs

• Armand Lunel Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine. a Beit Hatefutsot, museu de la diàspora jueva a Ramat Aviv, Israel (anglès)
• "The Last Man Who Spoke Provence's Dead Jewish Language" Arxivat 2014-06-01 a Wayback Machine. (anglès)