Antonio Manzini

Antonio Manzini
Biografia
Naixement	7 agost 1964 (60 anys); Roma
Formació	Acadèmia Nacional d'Art Dramàtic Silvio D'Amico
Activitat
Camp de treball	Ficció literària, activitat literària, guionatge cinematogràfic, direcció i interpretació
Ocupació	actor, escriptor, director de cinema, guionista, realitzador
Professors	Andrea Camilleri
Premis
	(2021) Prèmi Arquevesque Xóan de San Clemente de roman estrangièr (oc) , per l'obra 7-7-2007 (it) ; (2016) Premio Chiara (en) ;

Antonio Manzini (Roma, 7 d'agost de 1964) és un actor, guionista, director i escriptor italià.^[1]

Biografia

El seu pare era pintor, i durant l'adolescència es va interesar força per la música, volia ser bateria. Es va formar a l'escola d'Andrea Camilleri, amb qui va mantenir una gran relació intelectual i d'amistat.^[2]

Va començar treballant principalment com actor de cinema i televisió als anys 90. A la televisió ha participat entre altres sèries, a Linda e il brigadiere en el paper de l'inspector Tucci, i a Tutti per Bruno, adaptació de l'espanyola Los hombres de Paco, amb el paper de Serpico. En cinema ha treballat com actor, guionista i com director té dos curtmetratges i dos llargmetratges.^[2]

Com a escriptor no va publicar la seva primera novel·la fins el 2005, una novel·la negra titulada Sangue marcio. El 2007 publicà una segona novel·la, però serà amb Pista nera, que comença la sèrie del viceqüestor de la Polizia di Stato italiana Rocco Schiavone, quan realment assolirà l'èxit. Les novel·les protagonitzades per aquest peculiar policia, cínic i deprimit, tan agut en la seva investigació com intolerant amb les regles i l'ortodòxia, també han estat adaptades en una sèrie televisiva, Rocco Schiavone.^[2]

Manzini viu al camp amb la seva dona, Toni Tommasi, i els seus nombrosos gossos.^[3]

Obra publicada

Any	Títol original	Publicació	Títol traduït	Traductor	Publicació	Notes
2005	Sangue marcio	Farzi Editore
2007	La giostra dei criceti	Sellerio Editore
2013	Pista nera	Sellerio Editore	Pista negra	Anna Casassas	Salamandra, 2018 ISBN 978-84-16-310258	Rocco Schiavone-1
2014	La costola di Adamo	Sellerio Editore	La costella d'Adam	Anna Casassas	Salamandra, 2015 ISBN 978-84-16-310128	Rocco Schiavone-2
2015	Sull'orlo del precipizio	Sellerio Editore
	Non è stagione	Sellerio Editore	Temps boig	Anna Casassas	Salamandra, 2016 ISBN 978-84-16-310173	Rocco Schiavone-3
	Era di maggio	Sellerio Editore	Sol de maig	Anna Casassas	Salamandra, 2017 ISBN 978-84-16-310227	Rocco Schiavone-4
2016	7-7-2007	Sellerio Editore	7-7-2007	Anna Casassas	Salamandra, 2018 ISBN 978-84-16-310265	Rocco Schiavone-5
	Cinque indagini romane per Rocco Schiavone	Sellerio Editore				Relats de Rocco Schiavone
	Orfani bianchi	Chiarelettere Editore
2017	Pulvis et umbra	Sellerio Editore	Pols i ombra	Anna Casassas	Salamandra, 2020 ISBN 978-84-16-310326	Rocco Schiavone-6
2018	L’anello mancante	Sellerio Editore	L'anell perdut	Xavier Valls Guinovart	Salamandra, 2022 ISBN 978-84-18-968341	Relats de Rocco Schiavone
2018	Fate il vostro gioco	Sellerio Editore				Rocco Schiavone-7
2019	Rien ne va plus	Sellerio Editore				Rocco Schiavone-8
2019	Ogni riferimento è puramente casuale	Sellerio Editore
2020	Gli ultimi giorni di quiete	Sellerio Editore
2020	Ah l’amore l’amore	Sellerio Editore				Rocco Schiavone-9
2021	Vecchie conoscenze	Sellerio Editore				Rocco Schiavone-10
2022	La mala erba	Sellerio Editore
2022	Le ossa parlano	Sellerio Editore				Rocco Schiavone-11
2023	ELP	Sellerio Editore				Rocco Schiavone-12
2023	Riusciranno i nostri eroi a ritrovare l'amico misteriosamente scomparso in Sud America?	Sellerio Editore				Rocco Schiavone-13
2024	Tutti i particolari in cronaca	Mondadori Editore

Premis rebuts

XXVIII Edició del Premi Chiara (Italia) 2016 per Cinque indagini romane per Rocco Schiavone.^[4]

Referències

↑ Manzini, Antonio (en italià). Roma: Istituto della Enciclopedia Italianafondata da Giovanni Treccani S.p.A. [Consulta: 2 setembre 2024].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Argenta, Eugenio. «Antonio Manzini, biografia» (en italià). Biografieonline.it, 21-12-2021. [Consulta: 2 setembre 2024].
↑ Stancanelli, Elena «Antonio Manzini, l'amore e l'arte dello scrivere (restando bambini)» (en italià). La Repubblica. Gruppo Editoriale L'Espresso, 27-06-2020. ISSN: 0390-1076 [Consulta: 2 setembre 2024].
↑ Redacció. «Premio Chiara 2016 - Premio letterario per raccolte di racconti.» (en italià). PremioChiara.it. Varese: Amici di Piero Chiara. [Consulta: 26 setembre 2024].

[treccani-1] Manzini, Antonio (en italià). Roma: Istituto della Enciclopedia Italianafondata da Giovanni Treccani S.p.A. [Consulta: 2 setembre 2024].

[bio-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Argenta, Eugenio. «Antonio Manzini, biografia» (en italià). Biografieonline.it, 21-12-2021. [Consulta: 2 setembre 2024].

[repu-3] Stancanelli, Elena «Antonio Manzini, l'amore e l'arte dello scrivere (restando bambini)» (en italià). La Repubblica. Gruppo Editoriale L'Espresso, 27-06-2020. ISSN: 0390-1076 [Consulta: 2 setembre 2024].

[chiara-4] Redacció. «Premio Chiara 2016 - Premio letterario per raccolte di racconti.» (en italià). PremioChiara.it. Varese: Amici di Piero Chiara. [Consulta: 26 setembre 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]