Amanieu de Sescars

Amanieu de Sescars (... 1278-1295…) fou un trobador d'origen controvertit, encara que en l'actualitat no hi ha dubte que es tracta d'un personatge català. Només es conserven quatre composicions seves: dos ensenhamens i dos saluts d'amor. Va escriure també cançons, avui perdudes o no identificades, que li valgueren a l'època l'apel·latiu de "déu de l'Amor". El primer dels dos saluts està datat l'any 1278 i el segon, més extens, el va escriure entre els anys 1288 i 1291. "L'ensenhamen del scudier" (472 versos) és anterior a 1291. Es tracta d'una lliçó sobre el comportament que ha d'observar un escuder en assumptes amorosos, en el tracte amb el seu senyor i en el maneig de les armes. "L'ensenhamen de la donsela" (686 versos) fou escrit entre 1291 i 1295 i dona normes d'educació a una joveneta, tot fent èmfasi en la instrucció amorosa.

Amanieu de Sescars

Biografia
Naixement	valor desconegut
Mort	valor desconegut
Activitat
Ocupació	trobador, compositor
Activitat	1278 - 1295
Gènere	Cançó, ensenhamen i salut d'amor
Moviment	Poesia medieval i poesia trobadoresca
Influències	Pèire Vidal
Obra
Obres destacables (1290) Dona, per cuy planc e sospir (en) (1291) Ensenhamén del scudièr (segle XIII) Ensenhamén de la donzèla

En un dels dos saluts d'amor, destaca la descripció d'insomni amorós, la descripció de la bellesa de la dama i el compromís del trobador d'abandonar qualsevol empresa amorosa quan la dama demani la seva presència.

Bibliografia

• Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 3, p. 1653-1661 [estudi, i edició d'una composició, amb traducció a l'espanyol]
• Martí de Riquer / Antoni Comas, Història de la literatura catalana, Barcelona: Ariel, 1964 (5a ed. 1993), vol. 1, p. 186-193