Alzira

Per a altres significats, vegeu «Alzira (Verdi)».

Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta. La conurbació que forma en l'actualitat amb Algemesí i Carcaixent constitueix, amb 95.000 habitants, el segon nucli de població de la província de València, després de la capital i la seua àrea metropolitana.

Alzira

Escut d'Alzira Escut
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
39° 09′ 00″ N, 0° 26′ 06″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	la Ribera Alta
Capital de	la Ribera Alta
Capital	Alzira
Conté la subdivisió	la Barraca d'Aigües Vives
Població humana
Població	46.421 (2023) (420,48 hab./km²)
Gentilici	alzirenca, alzirenc, alzirenya, alzireny
Idioma oficial	català (predomini lingüístic) castellà
Geografia
Superfície	110.400.000 m²
Banyat per	Xúquer
Altitud	14 m
Limita amb	Alberic Favara Corbera Tous Polinyà de Xúquer Tavernes de la Valldigna Simat de la Valldigna Benifairó de la Valldigna Llaurí Sumacàrcer Guadassuar Antella Algemesí Massalavés Benimodo Carcaixent Benimuslem Benicull de Xúquer
Partit judicial	Alzira
Dades històriques
Esdeveniment clau 1521 setge d'Alzira
Dia festiu	festa patronal (23 de juliol)
Patrocini	Bernat d'Alzira
Dia de mercat	dimecres
Festa patronal	23 de juliol (Sant Bernat d'Alzira)
Identificador descriptiu
Codi postal	46600
Fus horari	UTC 01:00 UTC 02:00
Codi INE	46017
Codi ARGOS de municipis	46017
Altres
Agermanament amb	Corbeil-Essonnes Onda Carlet
Lloc web	alzira.es

Toponímia

El nom d'Alzira deriva de l'àrab الجزيرة (al-ǧazīra), transcrit comunament com Al-Yazirat o Al-Yazira, que significa «L'Illa». Fins mitjans del segle xii, el seu nom complet era جزيرة شقر (ǧazīrat šuqar), Ŷazīra Šuqar, «L'Illa del Xúquer», sense l'article ال (al-), ja que l'àrab l'omet en expressions de possessió. A mitjans del segle xii, es va introduir aquest article, convertint-se el nom en Al-yâzīra Šuqar o, simplement Al-yâzīra. Amb la cristianització el seu nom passa a ser Algezira i, al segle xviii el seu nom passà a ser Alzira, tot i que posteriorment el topònim es va castellanitzar a Alcira fins a l'any 1980, quan es va recuperar el topònim en valencià com a denominació oficial.

A més, en la documentació de l'Arxiu Municipal també s'han trobat les denominacions Aliasire, Algezire, Aliazire, Algesira i Aliazira.

Geografia

Vall de la Murta

Vall de la Casella

Situat en la seva major part en el marge dret del riu Xúquer. El terme està dividit en dos sectors, un de 83,24 km² i altre de 28,22 km², anomenat La Garrofera, el qual es troba separat pels termes municipals de Massalavés, Benimuslem, Alberic i Benimodo, formant un enclavament.

La superfície del terme és molt irregular, sent completament plana en els marges del riu Xúquer; cap al sud-est s'estenen, paral·lelament entre si, les serres de Corbera, la Murta i les Agulles, entre les quals es desenvolupen, les valls de la Murta, la Casella i Aigües Vives, mentre que el sector de La Garrofera està accidentat pels vessants orientals de la serra de Tous.

El terme d'Alzira està travessat pel riu Xúquer, al que afluïxen el riu Riu Verd o dels ullets pel seu marge esquerre i el barranc de Barxeta per la dreta. El Xúquer va ser navegable fins a Alzira per vaixells de petit tonatge, navegació que es va mantenir fins al segle xvi.

Clima

El clima és de tipus mediterrani, amb una brusca transició de l'estiatge estival a les abundants pluges tardorenques, de tipus torrencial, que produïxen freqüents inundacions.

Municipis limítrofs

Limita amb Alberic, Algemesí, Antella, Benimodo, Benimuslem, Carcaixent, Guadassuar, Massalavés, Sumacàrcer i Tous (a la mateixa comarca); amb Corbera, Favara i Polinyà de Xúquer (a la Ribera Baixa); i Simat de la Valldigna i Tavernes de la Valldigna i Benifairó de la Valldigna (a la comarca de la Safor).

Nuclis

Plaça Major, al centre urbà.

Vista aèria d'Alzira

Plaça del Carbó i Casa Consistorial

• Alzira (barris: la Vila, Tulell, l'Alborxí, centre urbà, Sant Joan, Sants Patrons, Caputxins, les Basses, Venècia, l'Alquerieta, raval de Sant Agustí, Sant Francesc o raval de la Muntanyeta i Santa Maria del Bonaire)
• El Forn de Carrascosa
• El Molí del Fus
• El Pla de Corbera
• El Respirall
• El Torretxó
• La Barraca d'Aigües Vives
• La Garrofera
• Montcada
• Sant Bernat
• Vilella
• Xixarà o Xixerà

D'altres nuclis trobats en el cercador electrònic del Cadastre:

• Casa Negra
• Casa Piula
• Casa del Mulero
• Les Meravelles
• Tolls

Partides rurals del terme d'Alzira

En aquesta taula hi ha el nom de 58 partides trobades en el mapa cadastral (ordre alfabètic).

Alfarella	Cantal Gros	Ombria de la Barraca	Solana de la Murta
Almúnia, l'	Convent d'Aigües Vives	Pla, el	Terrer, el
Atzagador de la Barraca	Creu de la Barraca	Pla d'Aigües Vives	Terrers de la Barraca
Barraca, la	Estret d'Aigües Vives	Pla de Corbera	Tisneres
Barralbet	Fons de la Barraca	Pla de la Murta	Tora
Bercó	Fons de Cabanyes	Pla del Xorro	Tossalet
Benibarres	Fons de Maranyent	Prada	Vall Verda
Bou	Garrofer Negre	Ràfol	Valletes del Gall
Cabanyes	Fracà	Rec Nou	Velasco
Carrascal	Guixara	Rumbau	Vilella
Cano	Massasseli	Sant Bernabé	Vilella Alta
Coma, la	Mas Roig	Sant Bernat	Vistabella
Canyada, la	Matema	Serradal	Xavegó
Casella, la	Mulata	Solana d'Aigües Vives
Creu, la	Murta, la	Solana de la Casella

Accessos

Per carretera, des de València, s'arriba a Alzira a través de l'A-7 i l'AP-7. També compta amb estació de ferrocarril de la línia València-Almansa, i de la línia C-2 de Rodalia de València (RENFE). A més, s'hi pot accedir amb autobús des de Carcaixent, Algemesí, Cullera i Sueca.

Història

Muralla d'Alzira

Plaça de La Constitució

Malgrat la quantitat de jaciments prehistòrics que hi ha (del paleolític les cases de Xixerà i la cova d'Alfons; del neolític la cova de les Aranyes i la cova dels Gats; de l'edat del bronze la muntanya Assolada i les cases de Montcada; de l'època romana el sequer de Sant Bernat i la necròpoli del camí d'Albalat) els orígens no estan clars. Hi ha la possibilitat que es correspongui amb la població romana de Saetabicula. Els historiadors i els estudiosos han manifestat llurs opinions de manera dispar.

Tradicionalment la ciutat s'havia considerat la successora de la Sucro iberoromana, altres cercaren els precedents en les vil·les romanes (Materna, Vilella, Casella, etc.) i assenyalaren una concentració de la població en el nucli de la vila; en darrer lloc hi ha els que, de la mateixa manera, assenyalen aqueixa concentració però a partir de les alqueries musulmanes escampades pel terme. El nom àrab de la ciutat, Al-Yazirat Suquar, assenyala la característica geogràfica de la població, una illa vorejada per les aigües dels rius Xúquer i riu Barxeta.

Jaume I d'Aragó el Conqueridor

Durant el domini musulmà, Al-Yazirat Suquar fou població molt important que arribà a tenir governació pròpia. Amb els almoràvits fou focus destacat de diverses rebel·lions contra els cristians i amb l'intent d'unificació almohade passà a declarar-se partidària d'aquests. La vila, baluard completament emmurallat, comptava amb unes quantes mesquites, cases de bany, molins, etc. El 1125 Alfons I el Bataller la va atacar però no la va poder conquerir; hi va tornar el 1129 i va derrotar un exèrcit almoràvit entre Alzira i Cullera. El tractat geogràfic d'Al-Zuhví, escrit cap al 1147, assenyala l'existència a Alzira d'un gran pont de tres arcs, obra antiga i d'excel·lent factura, així com que els seus habitants eren gent benestant. D'entre els alzirencs de l'època hi destaquen els escriptors: Ben Jafacha, Al-Zaqaq, Ben Amira i Ibn Tomlus, els jurisconsults: Ben Abil Kasal i Abu Baker, l'historiador Algapheker abu Abdalla i el matemàtic Ben Rian entre d'altres. Durant el segon període de les taifes, Al-Jazirat fou posseïda per Sad ibn Mardanix que hi va nomenar governador al noble local Ahmad ibn Muhammad ibn Djafar ibn Sufyan, el qual es va revoltar i es va passar als almohades seguint a Ibn Hamuskh de Jaén i a Abd Allah ibn Sad d'Almeria. Ibn Mardanix la va assetjar el juny de 1171 amb el suport del seu germà l'emir de València Abu l-Hadjdj Yusuf; el setge va durar dos mesos (fins a l'agost) quan va rebre l'ajut dels almohades i els assetjants es van haver de retirar.

El 30 de desembre del 1242 conquista la vila Jaume I, qui va concedir-li infinitat de privilegis, entre els quals destaca el de mer i mixt imperi amb jurisdicció en causes civils i criminals, sobre 42 pobles i amb el rang de vila real. La reina Violant d'Hongria va fundar a la ciutat el convent de Santa Maria de Montpeller per commemorar la mare del rei. El monarca aragonès renunciarà a la corona en favor dels seus fills a Alzira on, segons la tradició, morirà el 1276 amortallat amb l'hàbit del Cister.

Monestir de La Murta. Lloc de peregrinació de personatges històrics

A la ciutat s'establiren els jerònims (Monestir de la Murta, 1401), les agustines (Santa Llúcia, 1536), gaudint de la protecció de la reina Margarida d'Àustria, les franciscanes (Santa Bárbara, 1539), els trinitaris (Sant Bernat, 1558) i els caputxins (L'Encarnació, 1614). La Murta fou el cenobi més destacat, protegit per importants famílies aristocràtiques com els Serra, els Vic o els Vilaragut, així com importants personatges de la clerecia como el cardenal Cisneros o el patriarca Sant Joan de Ribera i de la reialesa, després de la visita i estada al monestir del rei Felip II, el príncep Felip i la infanta Isabel Clara Eugènia d'Habsburg el 1586.

Alfons I, en 1286, li concedí la facultat de celebrar fires.

La vila prengué part activa en la guerra de la Unió, participà en les Corts del Regne i va exercitar un paper destacat en el compromís de Casp. Els segles xvi i xvii suposaren una recessió en l'ordre polític i econòmic. Se segregaren de la vila Carcaixent, Guadassuar i Algemesí i s'hi van deixar sentir els efectes de l'expulsió dels moriscs.

En la guerra de Successió es va declarar partidària de l'arxiduc Carles i en la guerra contra els francesos el 1811 es traslladà a Alzira la Junta de Defensa de la província. En 1820 es crea el partit judicial d'Alzira. En 1853 el ferrocarril arriba a la vila. El 8 d'agost del 1876, Alfons XII, en consideració a la importància, que per l'augment de la població i desenvolupament de la seua indústria i el seu comerç havia assolit la vila, li concedí el títol de ciutat. El 1885, Alzira es prestà a l'insigne doctor Jaume Ferran Clua perquè experimentara la vacuna contra el còlera.

Plaques commemoratives de les visites del papa Joan Pau II i dels reis d'Espanya Joan Carles i Sofia al Santuari de Santa Maria del Lluch, Alzira

Al segle xx, finalitzada la guerra civil, el dictador Francisco Franco va visitar la ciutat el 1939 i el 1947. El desenvolupament industrial i la font de divises en què s'havia convertit l'exportació de taronges, motivà també la visita del príncep Joan Carles de Borbó a Alzira el 1961. El 1964 es va celebrar a la ciutat el VII centenari de la Séquia reial del Xúquer (d'Alzira en temps de Jaume I). Els actes van estar presidits per Cayetana Fitz-James Stuart, duquessa d'Alba. El príncep Joan Carles de Borbó, acompanyat per la princesa Sofia, feu una segona estada a Alzira el 1970.

El Xúquer, assot de la població, ha provocat danys a la ciutat al llarg de la seua història. Les riuades de 1320, 1473, 1779, 1864 i 1987, entre d'altres, en són bon exemple, però és el 20 d'octubre de 1982 quan es va produir una de les més tràgiques pàgines de la història d'Alzira: la presa de Tous va rebentar i tota la comarca romangué inundada sota les aigües del Xúquer, en un episodi que a hores d'ara no està encara suficientment aclarit. Per aquest motiu, els reis d'Espanya, Joan Carles i Sofia i el papa Joan Pau II visitaren el Santuari de Santa Maria del Lluch per consolar els afectats.

Demografia

Segons dades de l'INE, Alzira tenia 45.451 habitants l'any 2022. Segons dades de l'ajuntament de 2008, hi ha 4.633 immigrants censats (1.400 romanesos; 526 marroquins; 278 búlgars; 266 equatorians; 250 algerians).

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007	2008	2014
20.572	22.657	20.839	21.232	24.518	24.935	26.669	32.876	37.446	40.055	41.264	42.543	43.038	44.440	44.518

Economia

Seu central de Grefusa, a Alzira

L'economia s'ha sustentat tradicionalment en l'agricultura i especialment en la taronja, que s'ha vingut conreant des del segle xvi. Durant el segle passat l'Alzira agrícola ha donat pas a una ciutat eminentment comercial, industrial i de serveis.

Algunes de les empreses industrials més famoses que hi ha hagut a Alzira són Avidesa o Grefusa. En el sector cultural, destaquen Ribera TV i l'editorial Bromera.

Un dels motors econòmics més importants de la ciutat està constituït pel Servei de Desenvolupament Econòmic IDEA Alzira, que compta, a més, amb l'Oficina de Projectes Europeus Alzira On Europe.

Política i Govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 foren elegits 6 regidors del Partit Popular (PP), 6 del Bloc-Compromís per Alzira (Compromís), 4 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 de Vox, 2 de l'Unió de Ciutadans Independents (UCIN) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).

Eleccions municipals de 28 de maig de 2023 - Alzira
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Popular		José Luis Palacios Tórtola	5.817	26,64%	6 ()
	Bloc-Compromís per Alzira		Alfons Domínguez Gento	5.656	25,90%	6 (-3)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Gemma Alós Sospedra	3.553	16,27%	4 ( 1)
	Vox		Ricardo Belda Valiente	2.516	11,52%	2 ( 1)
	Unió de Ciutadans Independents		Enrique Montalvà España	2.051	9,39%	2 ( 2)
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		Miguel Vidal Llopis	1.362	6,23%	1 (-1)
	Altres candidatures			606	2,77%	0 ()
	Vots en blanc			272	1,24%
Total vots vàlids i regidors				21.833	100 %	21
	Vots nuls			258	1,16%
Participació (vots vàlids més nuls)				22.091	65,71%**
Abstenció				11.526*	34,28%**
Total cens electoral				33.617*	100 %**
Alcalde: Alfons Domínguez Gento (Compromís) (17/06/2023) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (12 vots: 6 de Compromís, 4 de PSPV i 2 d'UCIN.)
Fonts: JEC, JEZ Alzira, M. Interior, Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Per a la composició de l'ajuntament en altres legislatures veure: Eleccions municipals d'Alzira

Alcaldes durant la II República Espanyola

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
14/04/1931-30/06/1933	Francesc Oliver González		FSV
30/06/1933-07/10/1934	Antonio Motilla Mas		FSV
07/10/1934-10/10/1934	Vicent Pellicer Giménez		FSV
10/10/1934-11/10/1935	Enric Oria Pelayo		PURA - PRR
11/10/1934-10/03/1936	Enrique Bellver Andrés		PURA - PRR
16/03/1936-01/04/1939	Francesc Oliver González		FSV

Alcaldes durant el Franquisme

Període	Nom de l'alcalde
1939	Bernardo Andrés Bono
1939-1943	Julio Tena Just
1943-1945	Lisardo Piera Rosario
1945-1946	Julio Tena Just
1946-1952	Carlos Llinares Ariño
1952-1965	Bernardo Andrés Bono
1965-1974	José Pellicer Magraner
1974-1979	Camil Dolz Enguix

Alcaldes democràtics des de 1979

Des de 2023 l'alcalde d'Alzira és Alfons Domínguez Gento (Compromís).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Francesc Josep Blasco i Castany	PSPV-PSOE	19/04/1979	--
1983–1987	Francesc Josep Blasco i Castany	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Francesc Josep Blasco i Castany	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Francesc Josep Blasco i Castany Pedro Claudio Grande Diago	PSPV-PSOE PSPV-PSOE	15/06/1991 20/12/1992	-- Moció de censura.
1995–1999	Alfredo Javier Garés i Núñez	PP UV	17/06/1995	--
1999–2003	Pedro Claudio Grande Diago	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003–2007	Elena María Bastidas Bono	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Elena María Bastidas Bono	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Elena María Bastidas Bono	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Diego Ernesto Gómez i Garcia	Compromís	13/06/2015	--
2019-2023	Diego Ernesto Gómez i Garcia	Compromís	15/06/2019	--
Des de 2023	Alfons Domínguez Gento	Compromís	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Llocs d'interés

Alguns llocs destacables de la localitat són, per exemple, la reserva natural de la Murta i el monestir, La Casella i la seua reserva de cérvols. Tot inclòs dins del Paratge Natural Municipal de la Murta i la Casella.

• Museu Municipal d'Alzira

Monuments religiosos

Escoles Pies

Façana barroca de l'Arxiprestal de Santa Caterina.

Creu Coberta

• Església de Santa Caterina. Edificada a finals del XIII sobre la mesquita. Façana barroca.
• Església de l'Encarnació. Del segle xviii. Va ser un convent de Caputxins. Conté una interessant decoració ceràmica del xviii.
• Monestir de la Murta. Des del segle vii hi hagué una colònia d'ermitans, fins i tot durant la dominació àrab. L'edifici del convent fou començat a edificar-se en 1401 amb llicència del papa Gregori XI de 1376. Fins a 1623 se li feren diverses modificacions. Amb la desamortització de Mendizàbal va quedar buit i arruïnat, només se'n conserva la torre anomenada dels Coloms. Actualment és propietat municipal.
• Creu Coberta. Medieval, d'estil goticomudèjar. Restaurada en 1962. És el lloc on tradicionalment s'ubica la mort de Jaume I.
• Casalicis del pont Sant Bernat. De 1717, restaurats el 1940. Inicialment estaven sobrel el desaparegut pont de sant Bernat (abans sant Agustí).
• Santuari del Lluch. Del primer terç del s. XX. Situat al cim de la Muntanyeta del Salvador, la seua situació privilegiada fa que siga un temple molt conegut a la Ribera.
• Escoles Pies. Finals del XIX. A hores d'ara és la Casa de la Cultura.
• Monestir de Santa Llúcia, també conegut com a Convent de les Llúcies, és un conjunt conventual renaixentista, erigit durant el segle xvi a Alzira, del qual subsistixen el claustre i la nau i la façana de l'església.

Monuments civils

Saló àrab del Círculo Alzireño.

• Casa Consistorial. És el monument més important d'Alzira. Es va edificar entre 1547 i 1603 en estil gòticorenaixentista. Compta amb importants obres d'art i un interessant arxiu històric.
• Gran Teatre. D'estil modernista.
• La Cova o Torre de les Meravelles es troba a la partida de Vilella d'Alzira, prop del límit amb el terme municipal de Carcaixent. Té la peculiaritat de posseir una torre quadrangular, erigida el 1912, per a tancar i controlar l'accés.
• Edificis modernistes dels voltants de la plaça de la Constitució.
• Escuts del carrer Sant Roc. Són dos escuts nobiliaris situats en els edificis dels números 8 i 13 d'esta via alzirenca.
• Círculo Alzireño, edifici neoclassicista amb interessants salons valencià, daurat i àrab.
• Magatzem dels germans Peris Puig edifici industrial d'estil modernista.
• Hi ha mostres de l'arquitectura rural de la Ribera en les partides de Vilella i Materna.
• En el nucli antic de la ciutat –La Vila, declarat BIC— es troba part de l'antic circuit de la muralla d'Alzira.
• El Palau de Casassús és un palau senyorial estructurat en tres plantes. En la planta baixa destaquen els arcs gòtics i en la façana el seu escut nobiliari, que és bé d'interés cultural (número R-I-51-0011340).
• La Casa de l'Empenyorament, seu del Museu Municipal d'Alzira (MUMA).

Cultura

Edifici d'Edicions Bromera a Alzira

Els Premis Literaris Ciutat d'Alzira són els premis literaris més importants i complets del País Valencià, i consistix en una sèrie d'actes i jornades culturals, conferències i lectures i finalment en una gala anual amb presència del món polític, literari i cièntific. Destaquen pel suport i reconeixement de títols escrits en valencià, on té un paper important l'editorial alzirenca Edicions Bromera, conjuntament amb la Universitat de València, la Universitat Nacional d'Educació a Distància, l'Ajuntament d'Alzira i la caixa d'estalvis Bancaixa. Anualment i en la seua XVIII edició este esdeveniment concedix nombrosos premis i dotacions econòmiques a escriptors valencians i nacionals.

Festes i gastronomia

Mascletà de les Falles d'Alzira a la plaça del Regne.

• Falles d'Alzira. Festa d'interés turístic nacional. Alzira és, després de València, la ciutat que més monuments crema per sant Josep.
• Setmana Santa d'Alzira. Festa d'interés turístic nacional.
• Festes Patronals. Tenen lloc en el mes de juliol, als sants Bernat, Maria i Gràcia; i en el mes de setembre, a la mare de déu de Lluc. En les festes del Lluc es representa la troballa de la Verge amb les típiques danses del Jardí, del Negrito, de la Farina, dels Mariners; de la Carxofa, del Pal, del Palustre, dels Pastorets i dels Arquets, totes elles vinculades als diferents gremis.

La gastronomia es basa, com no podia ser d'altra manera, en els arrossos; també són interessants el suquet de peix, l'espardenyà i les mandonguilles de bacallà. Entre els dolços l'arnadí, dolç de moniato, carabassa i ametles i la tradicional mona de pasqua.

Persones il·lustres

Per ordre cronològic:

• Ibn Amira al-Makhzumí (Alzira, 1186 - Tunis, 1260), historiador, poeta i jurista andalusí.
• Joan Vich i Manrique de Lara (Alzira, 1530 - Tarragona, 1612), ambaixador d'Espanya a la Santa Seu, bisbe de Mallorca (1573) i arquebisbe de Tarragona (1604).
• Antoni Just de Ridaura (segle xvi), aristòcrata, coracer major de l'emperador Carles I d'Espanya i V d'Alemanya, heretatge dels senyorius de Benicull i la Vila-Joiosa.
• Francesc Palanca i Roca (Alzira 1834-1897), dramaturg.
• Manel Just-Genís de Ridaura i Aparicio (Alzira, 1899-1964), aristòcrata, metge i poeta (heretatge dels senyorius de Benicull i la Vila-Joiosa).
• Carles Martí i Feced (Alzira, 1901 - Barcelona 1982), polític.
• Lluís Sunyer i Sanchis (Alzira, 1910-1990), empresari i mecenes.
• Elisa Ramírez (1943), actriu.
• Bernat Montagud (Alzira, 1947), escriptor, historiador i acadèmic.
• Vicent Esteve i Montalvà (Alzira, 1955-València, 2018), mestre i sindicalista
• Pilar de la Oliva Marrades (Alzira, 1956), magistrada i Presidenta del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana
• Josep Gregori Sanjuan (Alzira, 1959) escriptor i editor
• Adrián Campos (Alzira, 1960), primer pilot valencià de Fórmula 1.
• Josep Ballester i Roca (Alzira, 1961), poeta i filòleg.
• Jorge Martínez, "Aspar" (Alzira 1962), campió del món de motociclisme.
• Carles Alberola (Alzira, 1964), actor, director i dramaturg.
• Joan Amèric (Alzira, 1964), cantautor.
• Jordi Albelda Juan, violinista.
• Raul Albentosa (Alzira, 1988), futbolista.
• Carmela Fortuny i Camarena (Alzira, 1968), alcaldessa de Sant Cugat del Vallès.
• Amadeu Adell Corts (Alzira, 1972), contrabaixista i compositor.
• Teodoro Andreu i Sentamans (Alzira, 1870 - València, 1935), pintor, seguidor de Joaquim Sorolla.

Educació

Educació infantil i primària

• Col·legi Públic Alborxí.
• Col·legi Públic Ausiàs March.
• Col·legi Públic Federico García Sanchiz.
• Col·legi Públic Federico García Lorca.
• Col·legi Públic Lluís Vives.
• Col·legi Públic Pintor Teodoro Andreu.
• Col·legi Públic Santa Maria d'Aigües Vives.
• Col·legi Públic Tirant lo Blanc.
• Col·legi Públic Vicent Blasco Ibáñez.
• Col·legi La Puríssima.
• Acadèmia Xúquer.
• Col·legi Sagrada Família.
• Col·legi Sants Patrons.
• Col·legi Britànic d'Alzira - British School of Alzira.
• Col·legi Gloria Fuertes.

Educació secundària i professional

• Institut d'Educació Secundària Josep Maria Parra.
• Centre Integrat Públic de Formació Professional Lluís Suñer Sanchis.
• Institut d'Educació Secundària Rei En Jaume.
• Institut d'Educació Secundària el Tulell (oficialmente IES N.º 4).
• Centre de Formació de Persones Adultes Enric Valor.
• Col·legi La Puríssima (Franciscanes).
• Col·legi Sagrada Família - Institut Secular Obreres de la Creu. Sagrada Família
• Col·legi Britànic d'Alzira - British School of Alzira.

Educació universitària

• Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir.
• Universitat Nacional d'Educació a Distància.

Altres ensenyanments

• Col·legi d'Educació Especial Carmen Picó.
• Ciutat d'Alzira Futbol Base

Bibliografia

• De Alzira, Rafael; De Valldaura, Jorge; Parra, José María; Montagud, Bernardo (1987), Falla Colònia Ana Sanchis, Vieja Alzira. Galería Histórico-Artística de Cartonajes Suñer, 175. ISBN 84-404-0476-X.
• Rovira Marín, Alfonso (1995), Falla Camí Nou, Crónicas de un pueblo, 229. ISBN 84-605-1485-4.
• Rovira Marín, Alfonso (1997), Falla Camí Nou, Crónicas de un pueblo II, 189.
• Rovira Marín, Alfonso (2000), Falla Camí Nou, Crónicas de un pueblo III, 237.
• Rovira Marín, Alfonso (2005), Falla Camí Nou, Crónicas de un pueblo IV, 237.
• Morera, Juan Bautista (1995), Ajuntament d'Alzira, Germania Serveis Gràfics, S.L., Historia de la fundación del monasterio del valle de Miralles y hallazgo y maravillas de la santísima imagen de nuestra señora de La Murta (Año 1773), 197. ISBN 84-88689-22-5.

Enllaços externs

• Ajuntament d'Alzira Arxivat 2015-08-26 a Wayback Machine.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..