Aligot rogenc

espècie d'ocell

L'aligot rogenc[1] (Buteo rufinus) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae).[2][3] Habita a Europa de l'Est, Àfrica del Nord, el Pròxim Orient i Àsia central. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]

Infotaula d'ésser viuAligot rogenc
Buteo rufinus Modifica el valor a Wikidata

Buteo rufinus rufinus Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes73 g Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries2,8 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22736562 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAccipitriformes
FamíliaAccipitridae
GènereButeo
EspècieButeo rufinus Modifica el valor a Wikidata
(Cretzschmar, 1829)
Nomenclatura
Sinònims
  • Buteo ferox
ProtònimFalco rufinus Modifica el valor a Wikidata
Distribució

* Verd clar: Àrea de cria
  • Blau : Hivernada
  • Verd fosc: Tot l'any
Endèmic de

Morfologia

modifica
  • Típic membre del gènere Buteo fa 60 – 65 cm de llargària, amb una envergadura de 135 – 160 cm. La femella, amb uns 1,3 kg és una mica major que el mascle que pesa uns 1,1 kg.
  • Amb alguna variabilitat de plomatge, tenen un to general taronja clar, cua roja o taronja, cap pàl·lid, i una gran zona blanca sota les ales. A les ales hi ha una distintiva taca negra a l'altura del carp.
  • El plomatge pot anar des de bastant clar a molt fosc. De vegades poden ser molt semblants a la subespècie oriental de l'aligot comú (Buteo buteo vulpinus), però l'aligot rogenc té les ales més llargues i és més semblant a un aligot calçat o encara a una petita àliga del gènere Aquila.
  • El jove té el cap clar, pit blanc i cua marró clar.

Hàbitat i distribució

modifica

Típicament habita zones estepàries i semideserts, però també pot ser observat a àrees encara més àrides o en zones forestals obertes i terres de conreu, des dels Balcans fins a Mongòlia i des de Mauritània fins a la Península aràbiga. Les poblacions septentrionals hibernen en Àfrica i Àsia central.[4]

Reproducció

modifica

Normalment fa el niu en llocs alts, com grans arbres[5] o penya-segats,[6] però on escassegen pot arribar a fer-ho a terra. La femella pon 2 – 3, o fins a 5, ous clars amb taques color cafè, durant la primera meitat d'abril. Els pollets romanen al niu 45 – 52 dies, abans del primer vol.[5]

Alimentació

modifica

S'alimenta principalment de petits rosegadors, encara que també menja llangardaixos, serps, petits ocells i grans insectes.

Llistat de subespècies

modifica

Se n'han descrit dues subespècies d'aligots rogencs:[7]

Referències

modifica
  1. «Aligot rogenc». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 11 desembre 2022 (català)
  2. «Hoatzin, New World vultures, Secretarybird, raptors» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, 01-07-2022.
  3. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 286. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  4. 4,0 4,1 BirdLife International. «Long-legged Buzzard. Buteo rufinus» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2021. [Consulta: 7 novembre 2022].
  5. 5,0 5,1 Shetsov, A. O. (2001): Breeding of the Long-legged Buzzard in Olexandrija district of Kirovograd region. Berkut 10(I), 63-66
  6. Vatev, I. T. (1987): Notes on the breeding biology of the Long-legged Buzzard (Buteo rufinus) in Bulgaria. J. Raptor Res. 21, 8-13
  7. Clements, J. F. 2007. The Clements Checklist of Birds of the World, 6th Edition. Cornell University Press. Downloadable from Cornell Lab of Ornithology