Albert de Bèrgam

Albert de Bèrgam, o
Albert el Granger
	Pintura del s. XVIII amb el beat amb hàbit dominicà
Biografia
Naixement	Alberto d'Ogna; 1214 (Gregorià) ; Villa d'Ogna (Itàlia)
Mort	7 maig 1279 (Gregorià) (64/65 anys); Cremona (Itàlia)
Sepultura	San Mattia (Cremona) (destruïda)
Activitat
Ocupació	laic
Orde religiós	Tercer Orde de Sant Domènec
laic
	beat ;
Celebració	Església Catòlica Romana
Pelegrinatge	Villa d'Ogna (casa)
Festivitat	7 de maig
Iconografia	Com a laic, llaurant un camp i partint un tros de ferro amb la rella; amb un colom blanc
Patró de	Grangers i jornalers de Cremona, Bèrgam i Ogna

Albert de Bergamo, també anomenat el Granger o Albert d'Ogna (Villa d'Ogna, prop de Bèrgam, ca. 1214 - Cremona, 7 de maig de 1279) va ésser un pagès conegut per la seva pietat i generositat envers els necessitats. Va ésser un laic del Tercer Orde de Sant Domènec. És venerat com a beat per l'Església Catòlica.

Biografia

Va néixer en una família pagesa molt pietosa; ja de jove, imitava l'exemple del seu pare, que vivia de manera cristiana i practicava la pregària i la penitència, a més de la caritat envers els necessitats. Feia dejuni tres dies la setmana i donava el menjar corresponent a aquests dies als pobres. Treballant al camp, veia la mà de Déu en tots els éssers de la natura.

Va casar-se de jove; d'entrada, la seva esposa no s'oposava al seu estil de vida, generosa, caritativa i austera. Amb el temps, però, afectà la convivència de la parella, ja que la dona no acceptava que passés tant de temps pregant o fent caritat, malbaratant els ingressos de la casa. A les crítiques, Albert només deia que Déu li tornaria els dons fets als pobres.^[1] Alguns veïns també li retreien la seva actitud i altres li discutiren la possessió d'unes terres. Per evitar enfrontaments, Albert va marxar de casa seva i anà a Cremona. La seva esposa, passat un temps, va fer com el marit i va ésser una dona pietosa i caritativa; poc després, va morir, i Albert, sense fills, va deixar definitivament la granja i va marxar com a pelegrí a Jerusalem i Roma.

Plaça de Villa d'Ogna, on vivia Albert.

Per guanyar-se la vida a Cremona, treballava al camp.^[2] Va fer molts pelegrinatges: anà a Roma nou cops, vuit a Santiago de Compostel·la i un a Jerusalem. En ells, tenia cura dels altres pelegrins malalts i necessitats, per la qual cosa, decidí de fer un hospital.

En 1256 ingressà al Tercer Orde de Sant Domènec com a laic i continuà treballant pels necessitats. A Cremona, ajudava als dominics en el conreu de l'horta i les plantes medicinals.

Albert va morir el 7 de maig de 1279, en olor de santedat. Molta gent acudí a venerar-ne el cos, atret per la seva fama.

Veneració

Des del moment de la seva mort va ésser venerat; es deia que les campanes, en morir, havien tocat soles, i que en voler sebollir-lo, la terra que es cavava fora del convent es petrificava, de manera que només fou possible enterrar-lo al cor de l'església de San Mattia, on hi havia una tomba buida. Aviat començaren a atribuir-se-li miracles i guaricions. El 9 de maig de 1748, Benet XIV confirmà el seu culte ab immemorabili, equivalent a una beatificació.

Notes

↑ La llegenda deia que Déu reponia miraculosament el menjar que Albert donava als pobres, per tal que la seva muller no li retregués.
↑ La llegenda diu que un àngel l'ajudava a llaurar, treballant llavors el doble que els altres, i guanyant més, que podia repartir entre els pobres. Alguns companys, envejosos, van voler sabotejar-lo: van col·locar peces de ferro al camp que havia de llaurar l'endemà per trencar-li la rella i impedir que pogués treballar. Miraculosament, la rella va tallar el ferro i no va patir cap dany.

[1] La llegenda deia que Déu reponia miraculosament el menjar que Albert donava als pobres, per tal que la seva muller no li retregués.

[2] La llegenda diu que un àngel l'ajudava a llaurar, treballant llavors el doble que els altres, i guanyant més, que podia repartir entre els pobres. Alguns companys, envejosos, van voler sabotejar-lo: van col·locar peces de ferro al camp que havia de llaurar l'endemà per trencar-li la rella i impedir que pogués treballar. Miraculosament, la rella va tallar el ferro i no va patir cap dany.

[1]

[2]