Agustín Argüelles Álvarez

Agustín Argüelles Álvarez
Nom original	(es) Agustín Argüelles
Biografia
Naixement	18 agost 1776 ; Ribadesella (Astúries)
Mort	26 març 1844 (67 anys); Madrid
Sepultura	Panteó d'Homes Il·lustres de Madrid
President del Congrés dels Diputats
	24 març 1841 – 24 agost 1841 ; ← Román Martínez Montaos (en) – Pedro Antonio Acuña y Cuadros →
Curador Isabel II d'Espanya
	1841 – 1843
President del Congrés dels Diputats
	1r juny 1837 – 30 juny 1837 ; ← Martín de los Heros y de las Bárcenas – Vicente Sancho y Cobertores →
Ministre de la Governació
	3 abril 1820 – 2 març 1821 ; ← José García de la Torre – Mateo Valdemoros de la Cruz →
Diputat al Congrés dels Diputats
Dades personals
Formació	Universitat d'Oviedo
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, diplomàtic
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1837) Constitució Espanyola de 1837 ;

Agustín Argüelles Álvarez (Ribadesella, Astúries el 28 d'agost del 1776 - Madrid, 27 de març del 1844). Fou advocat, polític del moviment lliberal espanyol i diputat i diplomàtic. Passà a la història amb els malnoms de: El Divino Argüelles i Arístides espanyol. També fou tutor de la reina Isabel II d'Espanya.

Era fill d'una bona família d'ascendència aristocràtica,^[1] establerta a Ribadesella, a la costa asturiana. De molt jove treballà com a secretari del bisbe de Barcelona, Monsenyor Pere Díaz Valdés.

Va estudiar a la universitat d'Oviedo (Asturies). S'establí a Madrid en 1800. Fou diputat per Oviedo a les Corts de Cadis. Participà en l'aprovació de les lleis com la llibertat d'impremta (premsa) i l'abolició del torment.

També destacà en la redacció del preàmbul de la primera constitució espanyola (1812), a la que anomenaven "La Pepa". No tardaria que el rei Ferran VII l'enviès a la presó quan el monarca instaurà l'absolutisme. El desembre de 1814 el rei ordenà el trasllat d'Argüelles a Alcúdia, (Mallorca), on restarà des de 1815 fins a 1820.

Fou ministre de Governació durant el trienni liberal (1820-1823), però va dimitir per desavinences amb el rei i marxà a Anglaterra, on treballà com a bibliotecari de lord Holland. A la mort de Ferran VII fou escollit procurador a les Corts de l'Estatut Reial i un dels redactors de la Constitució de 1837. En 1841 fou nomenat president del Congrés.^[2] Entre 1841 i 1843 Argüelles fou tutor de la reina Isabel II d'Espanya per desig de les Corts.

Destacà de la seva personalitat la improvisió, intel·ligència i la gran facilitat de paraula.

Obres

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agustín Argüelles Álvarez

Catilinaria contra los reyes, papas, obispos, la Inquisición, etc. (Editorial Filadelfia, 1824)
Apéndice de una sentencia pronunciada el 11 de mayo de 1825.
Audiencia de Sevilla contra 63 diputados (Londres 1834)
Exámen histórico de la reforma constitucional (Londres 1835)
Discurso -20 de juliol de 1841- sobre la venta de los bienes del clero (Madrid 1841).

Referències

↑ Ramos Argüelles, Antonio. Agustín Argüelles (1776-1844): padre del constitucionalismo español (en castellà). vol.1. Atlas, 1990, p. 32-33. ISBN 8436310802.
↑ Biografia al Congrés dels Diputats

Premis i fites
Precedit per: Miguel José de Azanza	Sobirà Gran Comanador 1813 - 1822	Succeït per: Antonio Pérez de Tudela

[1] Ramos Argüelles, Antonio. Agustín Argüelles (1776-1844): padre del constitucionalismo español (en castellà). vol.1. Atlas, 1990, p. 32-33. ISBN 8436310802.

[2] Biografia al Congrés dels Diputats

[1]

[2]