Agrassó

espècie de planta

L'agrassó, riber espinós, groseller espinós o gaixivera o gaixiver (i burbera a les Balears) (Ribes uva-crispa o R. grossularia) és una planta del gènere Ribes originària d'Europa el nord-oest d'Àfrica i el sud-oest d'Àsia. Amb altres espècies forma part del subgènere Grossularia del gènere Ribes, que es diferencia per la presència de nombroses espines i perquè les flors són en curts peduncles i no en raïms. Al sud de la seva zona d'origen viu exclusivament a l'alta muntanya.

Infotaula d'ésser viuAgrassó
Ribes uva-crispa Modifica el valor a Wikidata

agrassó vermell
Dades
Font deriber i suc de riber Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitbaia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSaxifragales
FamíliaGrossulariaceae
GènereRibes
EspècieRibes uva-crispa Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Fulles i espines d'un agrassó cultivat

És un arbust de fins a 3 metres d'alt amb moltes punxes lignificades i vulnerants. Les fulles tenen de 3 a 5 lòbuls. Les flors són poc vistoses i verdoses. Els fruits dits agrassons, ribes blanques, gaixives, groselles espinoses, gallines, raïms de Sant Pere, o burbes (a les Balears) són baies verdoses (o d'altres colors en varietats conreades) més grans que les del groseller vermell i amb la cutícula del fruit més gruixuda.

Conreu i usos

modifica

És un dels fruits que poden conrear-se a altituds i latituds més altes. Prospera a les costes més septentrionals de Noruega més enllà del cercle polar àrtic. Es conrea i és molt popular a la Gran Bretanya i països nòrdics (no li agraden els estius secs i calorosos). La reproducció vegetativa, feta plantant esqueixos llenyosos a la tardor, és molt fàcil. Sembla que la sabor de la grosella espinosa millora amb la latitud, a la zona mediterrània és insípida. Als Països Catalans gairebé no es cultiva.

Normalment no es menja crua sinó que se'n fa sucs, xarops, melmelades i altres elaboracions ensucrades.

Sinònims

modifica

Els que més confiança entre la comunitat científica tenen són els següents:[1]

  • Grossularia glandulososetosa Opiz
  • Grossularia hirsuta Mill.    
  • Grossularia intermedia Opiz    
  • Grossularia pubescens Opiz    
  • Grossularia reclinata (L.) Mill.    
  • Grossularia spinosa (Lam.) Rupr.

Referències

modifica
  1. «Synonyms: See "Status", "Confidence level", "Source" for definitions.» (en anglès). The Plant List. [Consulta: 24 juny 2020].