El 372 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a quart any sense tribunat ni consolat (o, més rarament, any 382 ab urbe condita). L'ús del nom «372 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Infotaula nombre372 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià372 aC (ccclxxii aC)
Islàmic1024 aH – 1023 aH
Xinès2325 – 2326
Hebreu3389 – 3390
Calendaris hindús-316 – -315 (Vikram Samvat)
2730 – 2731 (Kali Yuga)
Persa993 BP – 992 BP
Armeni-
Rúnic-121
Ab urbe condita382
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
400 aC 390 aC 380 aC - 370 aC - 360 aC 350 aC 340 aC
Anys
375 aC 374 aC 373 aC - 372 aC - 371 aC 370 aC 369 aC

Esdeveniments

modifica

Antiga Grècia

modifica

Antiga Roma

modifica

Naixements

modifica

Necrològiques

modifica
  • Mnàsip, general espartà, que l'any anterior havia estat enviat a Còrcira per recuperar l'illa que havien conquerit els atenencs, va assolar l'illa, i va bloquejar la ciutat per terra i per mar. Aquest any, veient que tenia la victòria assegurada, despatxa part dels seus mercenaris i reté la paga dels altres. L'exèrcit es va relaxar, algunes zones del setge queden desateses i grups de soldats campen lliurement per l'illa. Els habitants assetjats quan ho veuen surten de la ciutat, maten alguns espartans i fan un bon nombre de presoners. Mnàsip passa a l'ofensiva i ordena als seus oficials que avancin amb els mercenaris, però es neguen a lluitar si no reben la paga. Mnàsip, indignat, es mostra arrogant i colpeja als oficials. Quan es lliura la batalla a les portes de la ciutat, Mnàsip és derrotat i mort.[7][8]

Referències

modifica
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Xenofont. Hel·lèniques, VI, 2
  3. Xenofont. Hel·lèniques, VI, 3, 1
  4. Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, IV, 93
  5. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 5-7
  6. «Teofrast». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 24 febrer 2021].
  7. Xenofont. Hel·lèniques, VI, 4
  8. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 46, 47