1634
any
Tipus | any civil i any comú que comença en diumenge |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 1634 (mdcxxxiv) |
Islàmic | 1044 – 1045 |
Xinès | 4330 – 4331 |
Hebreu | 5394 – 5395 |
Calendaris hindús | 1689 – 1690 (Vikram Samvat) 1556 – 1557 (Shaka Samvat) 4735 – 4736 (Kali Yuga) |
Persa | 1012 – 1013 |
Armeni | 1083 |
Rúnic | 1884 |
Ab urbe condita | 2387 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle xvi - segle xvii - segle xviii | |
Dècades | |
1600 1610 1620 - 1630 - 1640 1650 1660 | |
Anys | |
1631 1632 1633 - 1634 - 1635 1636 1637 |
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- Resta del món
- Tractat de Polyanovka entre Rússia i Polònia, que donava per acabada la guerra de Smolensk[1]
Naixements
modifica- Països Catalans
- Resta del món
- 18 de març - París: Madame de La Fayette, escriptora, autora de la primera novel·la històrica francesa, La princesa de Clèves (m. 1693).[2]
- 18 d'octubre - Nàpols, Itàlia: Luca Giordano, pintor barroc italià (m. 1705).[3]
- 23 de desembre - Viena, Arxiducat d'Àustriaː Marianna d'Àustria, arxiduquessa d'Àustria, reina consort de la Monarquia Hispànica i regent de la monarquia (m. 1696).[4]
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 8 de gener, Barcelona: Joan Sala i Ferrer "Serrallonga", bandoler català (n. 1863).
- 20 de desembre, Lleida: Pere de Magarola i Fontanet, 88è President de la Generalitat de Catalunya.
- Resta del món
- 2 d'abril - Arcetriː Virginia Galilei, filla gran de Galileo Galilei i Marina Gamba, monja, autora de 124 cartes al seu pare (n. 1600).[5][6]
- 15 de maig - Kampen (Països Baixos): Hendrick Avercamp ,pintor neerlandès que va pintar sobretot escenes de patinatge (n. 1585).[7]
- Graz: Erasmus Widmann, compositor i musicògraf.
Referències
modifica- ↑ Mirosław Nagielski, Diariusz kampanii smoleńskiej Władysława IV 1633-1634, DiG, 2006, ISBN 83-7181-410-0
- ↑ «Marie Madeleine Pioche de la Vergne | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ «GIORDANO, Luca in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ Barrios Pintado, Feliciano. «Mariana de Austria». Real Academia de la Historia. [Consulta: 17 març 2021].
- ↑ Pearson, Richard. The History of Astronomy (en anglès). Lulu.com, p. 171. ISBN 978-0-244-86650-1.
- ↑ «Cartes al seu pare». Bibliotheca Augustana. [Consulta: 15 febrer 2024].
- ↑ «Hendrick Avercamp | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2020].