Íbic

Íbic (grec antic: Ἴβυκος, llatí: Ibycus) va ser un poeta grec nascut a Règion que apareix el cinquè dins el cànon de nou poetes lírics confeccionat pels estudiosos d'Alexandria. Va florir a la meitat del segle vi aC (vers 540 aC).

Íbic

Nom original	(grc) Ἲβυκος
Biografia
Naixement	segle VI aC Reggio de Calàbria (Itàlia)
Mort	segle VI aC Corint (Grècia)
Activitat
Camp de treball	Poesia lírica
Ocupació	escriptor, poeta

El seu pare es deia Piti. Va viure la major part de la seva vida a Samos, a la cort del tirà Polícrates, que el va protegir. És possible que Íbic tingués relació amb els pitagòrics del sud d'Itàlia, pels seus orígens familiars i per la seva formació. Tant Plutarc com Estrabó diuen que va ser de família noble, i Diògenes Laerci transmet una anècdota d'ell que diu que va poder convertir-se en tirà de la seva ciutat i no ho va voler.

Va ser atacat per lladres quan viatjava per un lloc deshabitat proper a Corint i fou ferit de mort. Una llegenda explicada per Plutarc diu que, abans de morir, va demanar a un grup d'ocells que volaven damunt seu, potser grues, que vengessin la seva mort. Els lladres, que eren de Corint, van anar al teatre a veure una representació i poc després, els ocells es van posar als caps dels espectadors i un dels assassins que era al lloc va cridar en to burleta: "Mireu! Els venjadors d'Íbic!", i així els culpables foren descoberts. Una obra de Friedrich von Schiller (Die Kraniche des Ibykus, 'Les grues d'Íbic', 1797) narra aquest fet.

Va començar la seva activitat com a poeta de l'escola d'Estesícor, però la seva poesia va ser principalment eròtica, amb alguns exemples també de poesia mítica i heroica, que incorporava algunes dosis d'erotisme. Suides esmenta set llibres d'Íbic, dels quals només resten alguns fragments.