Énguera

Énguera (en castellà i oficialment Enguera) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Canal de Navarrés.

Énguera

Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
38° 58′ 49″ N, 0° 41′ 21″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	la Canal de Navarrés
Capital de	la Canal de Navarrés
Capital	Enguera
Conté la subdivisió	Casas de Requena Enguera Navalón
Població humana
Població	4.781 (2023) (19,77 hab./km²)
Gentilici	enguerina, enguerí
Geografia
Superfície	241,8 km²
Altitud	318 m
Limita amb	Anna Quesa Vallada Xàtiva Xella Montesa la Font de la Figuera Moixent Aiora Bolbait Almansa
Organització política
• Alcaldessa	Matilde Marín Palop (2019–)
Identificador descriptiu
Codi postal	46810
Codi INE	46118
Codi ARGOS de municipis	46118
Altres
Agermanament amb	Melesse Khàskovo (2008–)
Lloc web	enguera.es

Geografia

Situat en el sector oest de la comarca, entre el Massís del Caroig i la Vall de Montesa. La superfície és molt accidentada, estant ocupada gairebé totalment per la serra d'Énguera. Les principals altures del terme són: Arenals (1.019 m), Matamoros (838 m), Albarra (826 m), Palmera (877 m), Arenas (819 m), tots ells vèrtex geodèsics de tercer ordre, i la Plana (618 m), vèrtex de segon ordre.

Les aigües del terme les recullen tres lleres principals: al nord, el riu Grande, que afluïx a l'Escalona i rep, entre altres, els barrancs del Ribasón, la Quarentena i dels Chatos; al centre està el riu Mínguez, que va al riu Sallent i recull els barrancs del Saitón, Barbas i Gallardo; i en el sector sud el barranc de Boquilla, que desemboca en el Cànyoles, recull els barrancs subsidiaris de Barrona, Toro, Falç, Parral, etc. La superfície no conreada està ocupada per pinedes i bosc baix.

La vila es troba en terreny lleugerament ondulat entre el barranc de la Mota i la muntanya del Piquet. El seu clima és mediterrani de transició, continentalitzat de l'altiplà, amb estius calorosos i hiverns freds que produïxen algunes nevades en la serra i fins i tot de vegades en el nucli urbà. S'hi accedix des de València, a través de la A-7 prenent després la CV-590.

En el terme municipal d'Enguera es troba també el nucli de població de Navalón. De forma errònia, són molts els mapes que recullen els noms de Navalón de Dalt (la zona on es troba l'Església de NªSª de Betlem) i Navalón de Baix (un caseriu pròxim anomenat en realitat Cases de baix) Altres caserius adscrits a Navalón són El Puntal, Santich i les Cases de Requena.

El terme municipal d'Énguera limita amb les localitats següents: Anna, Xella, Bolbait, Quesa, Aiora, Almansa (Albacete), La Font de la Figuera, Moixent, Vallada, Montesa i amb un petit enclavament de Xàtiva.

Història

Castell d'Énguera

A més de l'aparició d'uns sílexs atípics en el Pla de Jesús, que podrien assenyalar una molt antiga ocupació humana del terme d'Énguera, existixen dades concretes de l'establiment humà a partir de l'Edat dels Metalls: del Neolític final o potser ja de començaments de l'Edat del Bronze són els objectes i els ossos humans, famosos en la Prehistòria de la península Ibèrica des que l'any 1875 van ser descoberts, a les coves de la Carrasquilla i de les Calaveres (anomenada també cova d'Énguera), de les Meravelles o dels Morts.

Durant l'edat del bronze, el territori enguerí va experimentar un període de poblament intens. No debades s'han descobert i estudiat un bon nombre de jaciments d'eixa cultura, entre altres el ric poblat de Castillarejo, pròxim a la cova d'Énguera.

De l'edat del ferro, representada per la cultura ibèrica, es coneix, a més d'alguna troballa de menor importància, l'interessant poblat situat en el tossal de Lucena.

A partir dels temps de l'emperador August, la població es va disseminar per les terres més planes, com es deduïx de les nombroses restes de viles rústiques que s'han anat descobrint. També s'han trobat restes d'època romana en la Cova del Niño i en els abrics de Bill, així com en diversos punts no localitzats del terme, entre els quals han de destacar-se unes monedes de les ceques de Celse i Carthago-Nova, de finals de la República i començaments de l'Imperi Romà. El territori, segons els tractats de Tudilén (1151) i Cazorla (1179), corresponia a la zona d'influència aragonesa. A pesar d'això, els castellans van ocupar la vila, amb l'oposició del rei Jaume I, qui reclamava els seus drets sobre el lloc.

En virtut del tractat d'Almizra (1244) es va incorporar al Regne de València definitivament. Expulsats els musulmans en 1248, el rei va cedir el senyoriu a Pelai Pérez Corretja, mestre de l'orde de Santiago d'Uclés. L'any 1394, Joan I va cedir diversos drets sobre la vila Pedro Maça de Lizana. El 1584, Felip II va concedir la vila a Miguel de Borja, passant després als comtes de Cervellón. En 1784 un terratrèmol va causar danys en la població, entre altres l'afonament de part de l'església. Durant les guerres carlines es van produir diverses accions en el terme.

El nom antic de la població era Énguera, nom que encara és usat pels pobles veïns, que alterna amb la variant Engra.

Demografia

Evolució demogràfica (des de 1877) Censos de població
	Font: Institut Nacional d'Estadística

Evolució demogràfica en els darrers anys Padró d'habitants
Any	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009	2010	2011	2012	2013
Població	4.703	5.068	5.365	5.412	5.484	5.646	5.635	n.d.	5.895	5.902	5.900	5.968	5.903	5.872

Economia

Els pilars bàsics són l'agricultura i en menor mesura la indústria i els serveis. En els últims anys els cultius agrícoles, especialment l'oliva, han adquirit més importància, encara que el component complementari o de segona activitat de l'agricultura és evident.

El turisme rural: càmpings, cases rurals, hotel, restaurants, etc. va guanyant importància. En l'extrem oposat la indústria. De la important indústria tèxtil de finals del segle xviii s'ha passat gairebé al no-res. Unes poques empreses sobreviuen. Molts dels seus habitants treballen en la indústria o en el sector serveis però en localitats properes com Canals, Ontinyent, Xàtiva o València.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors des de 2019, dos menys que en 2015 a causa de la pèrdua de població. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 5 del Partit Popular (PP) i 1 de la Plataforma Civil Enguerina (Pl#CE).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Énguera
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Óscar Martínez Poquet	1.363	45,75%	5 (-2)
	Partit Popular		Matilde Marín Palop	1.205	40,45%	5 (-1)
	Plataforma Civil Enguerina		José Luis Aguilar Jiménez	393	13,19%	1 ( 1)
	Vots en blanc			18	0,60%
Total vots vàlids i regidors				2.979	100 %	11 (-2)
	Vots nuls			47	1,55%
Participació (vots vàlids més nuls)				3.026	77,81%**
Abstenció				863*	22,19%**
Total cens electoral				3.887*	100 %**
Alcaldessa: Matilde Marín Palop (PP) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots: 5 de PP i 1 de Pl#ce.)
Fonts: JEC, JEZ Xàtiva, M. Interior, Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2019 l'alcaldessa d'Énguera és Matilde Marín Palop de PP.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Enrique Sánchiz Simón	PSPV-PSOE	19/04/1979	--
1983–1987	Enrique Sánchiz Simón	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Enrique Sánchiz Simón	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Enrique Sánchiz Simón	PSPV-PSOE	21/06/1991	--
1995–1999	Enrique Sánchiz Simón	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	Santiago Arévalo Llácer	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Santiago Arévalo Llácer	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Santiago Arévalo Llácer	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Santiago Arévalo Llácer	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Óscar Martínez Poquet	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	Matilde Marín Palop	PP	15/06/2019	--
Des de 2023	Matilde Marín Palop	PP	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Monuments

Església de sant Miquel Arcàngel

• Església Arxiprestal de Sant Miquel Arcàngel, declarada Bé d'Interès Cultural.
• Convent dels Carmelites Descalços
• Castell

Festes locals

• Sant Antoni Abat. Se celebra el 17 de gener i en ella les tres famílies dels banderers de cada any repartixen caramels i joguines i la crema de la tradicional foguera.
• Falles. A càrrec de la comissió fallera "El Trampot"
• Festes patronals. Les festes patronals d'Énguera en honor de Sant Miquel i la Verge de Fàtima se celebren durant els últims dies de setembre i en elles els quintos i festers junts amb la festera major i el president visten de gal·la, color i música els carrers del poble. Se celebren una fira, bous en el carrer, concerts, processons, concursos gastronòmics, focs artificials, etc. Cal destacar l'ancestral presència de les danses enguerines, que no és sinó la mostra local de les danses o balls de plaça que des de fa segles són ballats en terres valencianes al so de dolçaina i tabalet. Des de la darreria del segle xix, estes danses s'interpreten amb un arranjament especial per a banda que les fa úniques, distintes i diferents a les conegudes en altres comarques veïnes. També a Enguera se celebra una festa única en el País, cada 1 de setembre es beneïx en l'església els rams de fonoll que engalanats pels més petits competixen pel més artístic durant la processó del protagonista Sant Gil.
• Sant Anton: Les Festes Sanantoneras se celebren en el mes de Gener, són unes de les Festes Populars més arriscades d'Énguera, on participa tot el poble. Es repartixen gran quantitat de Quilos de caramels i joguets.
• Sant Gil: Cada 1 de setembre se celebra una festa única, en què els xiquets d'Énguera lluïxen manolls de fenoll i els porten a Sant Gil, per tal que siguen beneïts a la Plaça de l'Església.
• Sant Miquel i la Mare de Déu de Fàtima: El dia 29 de Setembre se celebra a Énguera el dia de Sant Miquel i el 30 la Verge de Fàtima.
• Creu de Maig. L'1 de maig se celebren les creus de Maig. En la Font del Pla, hi ha l'única creu de fusta que hi ha a Énguera i que és revestida per flors, pels veïns del carrer.

Fills il·lustres

• Manuel Tolsà (Énguera, 1757 - Ciutat de Mèxic, 1816), arquitecte i escultor.
• Pedro Sucías Aparicio (Énguera, 1844 - València, 1917), eclesiàstic i historiador.
• José Garnelo i Alda (Énguera, 1866 - Montilla, Andalusia, 1944), pintor valencià.
• Jaime Garnelo Fillol (Énguera, 1871 - València, 1899), pintor valencià.
• Manuel Ciges Aparicio (Énguera, 1873 – Àvila, 1936), escriptor, periodista i traductor.
• José María Albiñana Sanz (Énguera, 1883 - Madrid, 1936), metge i polític.

Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..