Àcid perclòric

compost químic

L'àcid perclòric és un compost inorgànic amb la fórmula HClO₄. Normalment es presenta en solució aquosa, és un compost incolor i és un àcid més fort que l'àcid sulfúric o l'àcid nítric. És un potent oxidant, però en solució aquosa del 70% aproximadament es considera segur. L'àcid perclòric és útil per a preparar sals de perclorat, especialment el perclorat d'amoni que és un combustible per als coets. En general l'àcid perclòric és perillosament corrosiu i ràpidament forma mescles explosives.

Infotaula de compost químicÀcid perclòric

Modifica el valor a Wikidata
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular99,956336 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaHClO₄ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
OCl(=O)(=O)=O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata
Estructura

Producció

modifica

L'àcid perclòric es produeix industrialment per dues vies. El mètode tradicional fa servir perclorat de sodi (209 g/100 mL a temperatura d'una habitació):

NaClO₄ HCl → NaCl HClO₄

La via alternativa fa servir l'oxidació del clor aquós en un elèctrode de platí.[1]

Propietats

modifica

L'àcid perclòric anhidre és un líquid oliós a temperatura ambient. Forma com a mínim cinc hidrats.[2] L'àcid perclòric forma un azeotrop amb l'aigua, que en aquesta forma és estable.

La deshidratació de l'àcid perclòric dona diclorur d'heptaoxigen que encara és més perillós:[3]

2 HClO₄ P₄O10 → Cl₂O₇ "H₂P₄O11"

L'àcid perclòric es produeix principalment com un precursor del perclorat d'amoni, usat com combustible de coets. Cada any se'n produeixen diversos milions de quilos.[1]

Com àcid

modifica

L'àcid perclòric és un superàcid, és un dels àcids més forts segons la teoria àcid-base de Brønsted i Lowry. El seu pKa és −10.[4] Proporciona una forta acidesa amb interferència mínima perquè el perclorat és feblement nucleòfil.[5]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Helmut Vogt, Jan Balej, John E. Bennett, Peter Wintzer, Saeed Akbar Sheikh, Patrizio Gallone "Chlorine Oxides and Chlorine Oxygen Acids" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry 2002, Wiley-VCH, Weinheim. doi:10.1002/14356007.a06_483
  2. Almlöf, Jan; Lundgren, Jan O.; Olovsson, Ivar "Hydrogen Bond Studies. XLV. Crystal structure of perchloric acid 2.5 hydrate" Acta Crystallographica Section B: Structural Crystallography and Crystal Chemistry 1971, volume 27, pp. 898-904.doi:10.1107/S0567740871003236
  3. Holleman, Arnold F.; Wiberg, Egon. Inorganic chemistry. San Diego: Academic Press, 2001, p. 464. ISBN 0-12-352651-5. 
  4. Kathleen Sellers; Katherine Weeks; William R. Alsop; Stephen R. Clough; Marilyn Hoyt; Barbara Pugh Perchlorate: environmental problems and solutions. CRC Press, 2006, p. 16. ISBN 0-8493-8081-2. 
  5. A. T. Balaban, C. D. Nenitzescu, K. Hafner and H. Kaiser (1973). "2,4,6-Trimethylpyrilium Perchlorate". Org. Synth.; Coll. Vol. 5: 1106. 

Enllaços externs

modifica