Saltar al conteníu

Torresandino

Coordenaes: 41°49′46″N 3°54′36″W / 41.829444444444°N 3.91°O / 41.829444444444; -3.91
De Wikipedia
Torresandino
Alministración
País España
Autonomía Castiella y Lleón
Provincia provincia de Burgos
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Torresandino (es) Traducir Martín Tamayo Val
Nome oficial Torresandino (es)[1]
Nome llocal Torresandino (es)
Códigu postal 09310
Xeografía
Coordenaes 41°49′46″N 3°54′36″W / 41.829444444444°N 3.91°O / 41.829444444444; -3.91
Torresandino alcuéntrase n'España
Torresandino
Torresandino
Torresandino (España)
Superficie 93.2 km²
Altitú 858 m
Llenda con
Demografía
Población 576 hab. (2023)
- 340 homes (2019)

- 294 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.16% de provincia de Burgos
Densidá 6,18 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC 01:00
torresandino.es
Cambiar los datos en Wikidata

Torresandino ye una llocalidá y conceyu[2] asitiáu na provincia de Burgos, comunidá autónoma de Castiella y Llión (España), contorna de La Ribera, partíu xudicial d'Aranda, conceyu del mesmu nome.

Xeografía

[editar | editar la fonte]

Asitiáu nel suroeste de la provincia de Burgos, concretamente nel valle del ríu Esgueva (subcomarca de la Ribera del Duero). Torresandino ta a 15 quilómetros de Roa de Duero y a 33 quilómetros d'Aranda de Duero.

Monumentos

[editar | editar la fonte]
Monumento de Torresandino
Portada tardorrománica de la ilesia.

Economía

[editar | editar la fonte]

La economía del pueblu básase principalmente na agricultura, anque tamién destaca'l sector de la construcción.

Na Baxa Edá Media perteneció a la "Meryndat de Çerrato", figurando la so descripción nel llibru Magüetu de les Behetrías de Castiella,[3] redactáu por encargu de les Cortes de Valladolid de 1351, sol reináu de Pedru I de Castiella.

Por algamar un mayor desenvolvimientu, convirtiérase entós en centru o capital alministrativa de la so redolada más inmediata; de cuenta que naquellos años el so conceyu estendía la so xurisdicción sobre 2 aldegues más allá del llugar principal o villa.

Fiestes populares

[editar | editar la fonte]
  • Les fiestes de Nuesa Señora del Carmen celébrense'l día 16 de xunetu. Nestes fiestes venerar a la Virxe del Carmen pasiando la so figura nuna colorida procesión peles cais, onde grupu de dances y devotos baillen a la so patrona al ritmu de los tradicionales dulzaines y tambores, siendo l'actu principal de les fiestes, según dir el pregón. Tamién se suel celebrar nel frontón municipal un festival de pelota a mano. Los díes de la fiesta pela mañana hai dianes y pasacalles con cabezudos qu'animen al pueblu. El pregón de les fiestes celebra la viéspora de la fiesta (el día 15 de xunetu) a les 23.30 y davezu venir realizando fíos pernomaos del pueblu.
  • Les fiestes de San Martín, celébrense'l día 11 de payares. Nestes fiestes hai dos díes de verbena popular, unu'l día 11 y otru el sábadu anterior o posterior, esto dependiendo del día en que cayera'l 11. Equí l'actu más multitudinariu celébrase'l sábadu pela nueche día, nel que se celebra una cena nel SEMPA a base de los productos típicos de la matanza (picadiellu, chorizu, morciella, etc.), que son preparaos con muncho curiáu per parte de l'asociación d'ames de casa del pueblu.
  • Otru día de fiesta ye l'últimu fin de selmana de mayu nel que se celebra una romería n'honor a la Virxe de la Inmaculada. L'actu consiste nuna procesión cola Virxe hasta l'arbolea de Fuente Peral. Ellí cada cuadriella come y esfruta d'esti día. Yá van dellos años que se fai pero la verdá ye que gustó enforma a tol mundu y espérase que sía yá una tradición más del pueblu. Pela tarde la xente esfruta xugando a la tarusa, al mus, a la brisca, etc.; pa de siguío tornar al pueblu cantando a la Virxe, siempres acompañaos de la música de los dulzaineros. Yá na ilesia, col Santu Rosario acábase esta xornada de fiesta y hermandá.

Xuegos populares

[editar | editar la fonte]

Personalidaes rellacionaes con Torresandino

[editar | editar la fonte]

Parroquia

[editar | editar la fonte]

Ilesia parroquial católica de San Martín Obispu nel Arciprestalgu de Roa, diócesis de Burgos.[4] Dependen les llocalidaes vecines de Pinillos, Terradillos y Villatuelda.

Torresandino ta asitiáu na ruta más curtia ente los llugares santos de Caravaca de la Cruz y Santu Toribio de Llébana.

Ver tamién

[editar | editar la fonte]

Referencies

[editar | editar la fonte]

Bibliografía

[editar | editar la fonte]
  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. códigu INE -390
  3. Llibru de lo que quantos son los derechos de los llugares de les meryndades de (Carrión) y de Canpos y de Monçon y del Infantadgo de Ualladolid y de Çerrato; lo quales derechos fueron sabíos por pesquisa que fizieron per carta y mandatu del nuesu sennor el Rei don Pedro Gonçalo Martinez de Penna Fiel y Lorençio Martinez, clerigo de Penna Fiel ... Na era de mill y CCC y XC annos
  4. Parroquia San Martín Obispu – Torresandino
  5. Luis Vicente Díaz Martín: Los oríxenes de l'Audiencia Real Castellana, Sevilla, 1997, p. 103. Carta de privilexu expedida pola Audiencia de Pedru I de Castiella (Valladolid, 12 de mayu de 1353).
  6. Luciano Serrano: L'obispáu de Burgos y Castiella primitiva, dende'l sieglu V al XIII, tomu I, Madrid, 1935, p. 175. Últimos años d'Alfonsu VIII: (...) y el 10 de payares en San Esteban de Gormaz, onde confirmó la donación real de la villa de Torresandino a favor de dichu monesteriu.

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]