Saltar al conteníu

Puka-Puka

Coordenaes: 14°49′S 138°49′W / 14.82°S 138.82°O / -14.82; -138.82
De Wikipedia
Puka-Puka
Puka Puka (fr)
Situación
ColeutividáBandera de la Polinesia Francesa Polinesia Francesa
Archipiélagu Archipiélago Tuamotu (es) Traducir
Tipu atolón
Parte de Islas de la Decepción (es) Traducir
Asitiáu en Océanu Pacíficu
Coordenaes 14°49′S 138°49′W / 14.82°S 138.82°O / -14.82; -138.82
Puka-Puka alcuéntrase en Polinesia Francesa
Puka-Puka
Puka-Puka
Puka-Puka (Polinesia Francesa)
Puka-Puka alcuéntrase n'Océanu Pacíficu
Puka-Puka
Puka-Puka
Puka-Puka (Océanu Pacíficu)
Datos
Superficie 2 km²
Población 166
Fusu horariu UTC−10:00
Cambiar los datos en Wikidata

Puka-Puka ye un atolón despobláu del archipiélagu Tuamotu. Alministrativamente perteneciente a la coleutividá d'ultramar de la Polinesia Francesa. Ta asitiáu al nordeste del archipiélagu, a 1190 km de la islla de Tahití. Esti atolón ta bastante aislláu, siendo la tierra más cercana Fakahina, 182 km al suroeste.

D'antiguo yera conocíu como Mahina. La villa principal ye Te One Mahina, que quier dicir «el sable de Mahina».

Puka Puka foi la primer islla descubierta polos europeos na Polinesia. Fernão de Magalhães llegó alredor del 8 de marzu de 1521 pos salieron del estrechu sobro'l 27 de payares, al cual dieron el nombre de "islla de San Pablo". Equí nun pudieron desembarcar nin reponer provisiones, a pesar de que la situación de los marinos yera dramática.

El nome de los castros foi por ser la vixilia de la festividá de la conversión de San Pablo la más próxima a la fecha del descubrimientu, pero non porque llegaren a elles nesa fecha, tanto por tiempu como por velocidá yera daqué imposible. "El relatu de Pigafetta diz que... dempués de 3 meses y 20 díes de navegación dende la Patagonia aportamos a unos castros llenos de páxaros y árboles que llamamos islles Infortunadas. El primeru d'ellos en llatitú, unos dicen en 13º llatitú septentrional y otros en llatitú 15º llatitú septentrional. El segundu castru taba en llatitú 9º septentrional..."[1]

Mientres munchos años foi prácticamente la única islla qu'apaecía nos mapes nel mediu del Pacíficu. En 1616 fueron redescubiertes polos neerlandeses Willem Schouten y Jacob Le Maire, nella atoparon trés perros de raza española y llamáronla islla de los Perros (en neerlandés: Honden Eylandt).

A principios del xx foi colonizáu por trabayadores de Fakahina para esplotar el recursu de guanu y llantar cocoteros para producir copra.

En 1950 foi la primer islla qu'atopó Thor Heyerdahl dempués de cruciar el Pacíficu dende Perú cola so embarcación de construcción tradicional, Kon-Tiki.

El 1996 foi afaráu por un tifón.

Xeografía

[editar | editar la fonte]

La superficie total ye de 4 km², con una llaguna pequeña y zarrada nel centru del atolón. Dacuando inclúise nel grupu de les islles de la Decepción, pero alcuéntrense a 300 km al este y ta culturalmente estremáu.

L'atolón foi pobláu dende les islles Marqueses y la llingua llocal ta más rellacionada col marquesanu que col paumotu.

La población foi de 166 habitantes nel censu de 2012. Por cuenta del so aislamientu, alministrativamente forma una comuña d'una única islla.

Tresporte

[editar | editar la fonte]

L'aeropuertu de Puka-Puka inauguróse en 1979.

Referencies

[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]