Bejaria
Bejaria | ||
---|---|---|
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Orde: | Ericales | |
Familia: | Ericaceae | |
Subfamilia: | Ericoideae | |
Tribu: | Phyllodoceae | |
Xéneru: |
Bejaria Mutis ex L. | |
Especies | ||
Ver testu | ||
Sinonimia | ||
| ||
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Bejaria ye un xéneru con 15 especies de plantes perteneciente a la familia Ericaceae.[2]
Descripción
[editar | editar la fonte]Son arbustos o árboles pequeños. Fueyes alternes, perennes, peciolaes, subcoriáceas a membranáceas, pinnatinervias, los márxenes enteros o escasamente denticulados, apandaos a revolutos. Inflorescencies terminales o axilares, racemosas a corimbosas; bráctees florales 1, pequeñes a foliiformes; pedicelos continuos cola mota; bractéolas 2. Flores (5-)7(-8)-meres, dacuando fragantes, la estivación inxerida; llobos de la mota llibres; corola colos pétalos distintos, vistosos, inxeríos o patentes, blancos a rosados o colloraos; estambres 10-20, iguales, más del doble de los pétalos o más, aproximao de la llongura de los pétalos; filamentos distintos, la base dilatada y densamente pelosa; anteres oblongo-obcónicas, llixeramente aristadas, dehiscentes por poros apicales, el texíu de desintegración ausente; polen con filos de viscina; ovariu súpero, 6-7-locular; estigma capitado, 7-sulcado. Frutos en cápsules subglobosas, septicidamente 7-valvados dende'l ápice, el ápice ablayáu; granes numberoses.[1]
Distribución
[editar | editar la fonte]Distribuyir por Estaos Xuníos, Méxicu, Mesoamérica, Colombia, Venezuela, Guyana, Ecuador, Perú, Bolivia, Antilles.
Taxonomía
[editar | editar la fonte]El xéneru foi descritu por Mutis ex L. y publicáu en Mantissa Plantarum 2: 152, 242–243. 1771.[1] La especie tipu ye: Bejaria aestuans Mutis ex L.
Especies aceptaes
[editar | editar la fonte]De siguío bríndase un llistáu de les especies del xéneru Bejaria aceptaes hasta febreru de 2014, ordenaes alfabéticamente. Pa caúna indica'l nome binomial siguíu del autor, embrivíu según les convenciones y usos, y nel so casu el nome común.
- Bejaria aestuans - Payama[3]
- Bejaria cubensis
- Bejaria imthurnii
- Bejaria infundibula
- Bejaria ledifolia
- Bejaria mathewsii
- Bejaria añada
- Bejaria neblinensis
- Bejaria racemosa
- Bejaria resinosa
- Bejaria sprucei
- Bejaria steyermarkii
- Bejaria subsessilis
- Bejaria tachirensis
- Bejaria zamorae
Ver tamién
[editar | editar la fonte]Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Bejaria». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 4 de xineru de 2013.
- ↑ Bejaria en PlantList
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionariu de los diversos nomes vulgares de munches plantes avezaes ó notables del antiguu y nuevu mundu», Madrid, 1871.
Bibliografía
[editar | editar la fonte]- Clemants, S. Y. 1995. III. Ericaceae subfamily Rhododendroideae. 6. Bejaria Mutis ex Linnaeus. Fl. Neotrop. 66: 54–106.
- Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. (eds.) 2009. Cucurbitaceae a Polemoniaceae. Fl. Mesoamer. 4(1): 1–855.
- Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/ Archiváu 2010-05-26 en Wayback Machine.
- Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 1–939. Universidá d'Antioquia, Medellín.
- Luteyn, J. L. 1999. Pandoriales, a checklist of plant diversity, geographical distribution, and botanical literature. Mem. New York Bot. Gard. 84: viii–xv, 1–278.
- Luteyn, J. L. & R. L. Wilbur. 2005. Ericaceae. In Burger, W. (editor). Flora Costaricensis, 2005. Fieldiana, Bot., n.s. 45: 1–107.
- Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquin. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]Wikispecies tien un artículu sobre Bejaria. |