Vall d'Estós

Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

Val d'Estós Vall d'Estós
La vall d'Estós tal coma se vede d'alto
Administración
Estau
País	Aragón
Comarca	Ribagorsa
'
'
Cabecera	{{{cabecera}}}
Capital
Localidaz	{{{localidatz}}}
Chentilicio	{{{chentilicio}}}
Cheolochía
Acceso
Ríos	Riu Estós
Largaria
Orientación	norte-nortueste
Cheolochía
Tipo
Macizo	Pireneus
Mapa

Ista fuella ye escrita en benasqués.

La vall d'Estós (en aragonés estándard val d'Estós) ye una de les valls secundaries que n'ixen laterals (dan sentiu norte-nortueste) de la vall de Benás, recorrend-la el riu Estós, que ye afluent de l'Esera 3 km aigües t'alto de la vila de Benás, dan tot en chunto a dintre d'el Parque Natural de Pocez-Maladeta.

La vall d'Estós se recorre per una pista habilitada especialment ta'l turismo, que no se permite de deixar-la (perque s'está a'l Parque Natural), y que fa 6 km t'alto per la vall enta'l cubilar d'Estós, a 1895 m d'altura, en salvand una diferencia d'altura de setecientos metros.

Ta arribar-ie ye recomendau de caminar, surtind d'el cabo 'la vila que en diu a'l llugar, que no ye altra cosa que'l puesto mes alto d'el nucli de Benás (1140 m) per la carretera u tamé pe'l camín d'els sacs. El dito camín mos porta ta'l pont que cruce l'Esera poquez metros dimpués no se deixen les zagueres cases, y dimpués se dreta enta la central hidroelectrica de La Ruda, agon que i hei un pontet que cruce altra vegada enta'l canto de ponent. Ye per esta arresa que s'agafa una cabanera (aixó ye, un camino per agon antes se pasaben els bestiars) y cuan se seguixe prou mos trobem a'l canto d'el cámping Aneto y d'el pont y la ermita de Sant Chaime (diu que d'antes per aquí se pasabe en el camín ribagorzano enta Santiago, cuan els viachaires veniben d'es valls de Luixón u Arán a través d'el puerto, y alavez le'n va quedar este nom). Ye d'aixó agon se troben els camins d'els sacs y tamé la carretera.

La pista nova ara s'ha d'agafar en bllincand d'una cadena que i hei posada en el camín ta barrar-lo, pero que no ye mica dificil, y s'enfile luego t'alto per la vall que ya comenza a ser Estós, en la cuenca d'el riu suyo, y se salva pe'l canto l'entibo d'Estós enta la palanca de l'Aiguacari (a Benás y Chistau tamé, se diu palanca d'els pontez de madera que crucen barrancos -aigüetes-) y se sigue puyand enta la cabana de Santa Ana (1540 m) cuan hu que em fets son menos de 6 km de recorriu, y mos trobem a baixo la hombra d'el Pico Perdiguero que dan els suyos 3221 metros d'altura domine la vall, embironats de praus ben bidarisos.

La pista d'aquí t'alto comenza a fer-se mes dura, y les selvetes que han acompanyau el caminar pe'ls vaquerisars comensen ara a fer-se mes atapius de faus y abets que fan de veder coma s'está fend ya montanya ben alta. Ye a'ls bosquets estes, d'el paso de la ribereta, agon se pode sentir, u talment mes dificil encara, veder brenca pavo montesino (Tetrao urogallus), que ye una d'es aus mes destacades d'el Parque Natural.

Lluego d'esta apreciación, s'ha de recalcar que se troba ben cerqueta ya la font d'es Corones que ye un puesto agon la chent l'agrada d'aturar-se a contempllar els paisaches. El desbarre de Vaticielles mos permete de baixar enta l'aigüeta de Vaticielles, que ye el zaguero rechispollar de tot el desaigüe d'els ibons que tene per alto esta montanya (Ibón Gran de Vaticielles, Chico de Vaticielles, Escarpinosa y el Perramó). Els ibons de Vaticielles son tamé una d'es excursions mes famoses d'Estós, pos se troben a la plleta d'es agulles de Perramó, una recostera de la serra dela Ixeya, encabiu d'entre les tuques d'es Serisueles (2455 m) e d'El Tormo (2610 m) dan bones envistes de mont de tot Benás.

De les glleres d'esta aigüeta t'alto se comenza la cuesta de la Comangarsía, a l'alto de la dita se troben els pinars de pino nero que marquen la linia de l'estrato subalpino. El paso d'el barranco d'el Pino ye ara enta debant la linia que s'ha de seguir, y forza de travesar l'Estós a la Cabana d'El Tormo pe'ls dos puestos que marquen sendas palanques. D'astí enta'l cubilar domina el paisache el chunto de praus que s'ha de tinre per l'altura (y sobretot, l'uso vaquerisero) que tene la Plleta d'el Tormo, en dichós d'el garrot de La Gargallosa y el Molsero, que pareix que aguanten el Perdiguero fend la forza contra la vall.

Les Marradetes d'el Cantal son el zaguero repit que alavez quede per fer-se, resta cruzar l'aigüeta d'el Forau per l'esquerra d'el camín y mes luego ya ficar-se enta'l "refugio".

El chestionar-se d'el Cubilar d'Estós (tamé dito d'el Cantal, per les glleres que dominen l'entorno) ye fayena de la FAM y se troba ubierto tot l'any, pero ta empllegar-lo cal de reservar antes d'arribar-ie. Els servicis son d'allochament de nit y de minchar.