Moro
Els moros eren els tios que vivien en lo nostre reich-ne antes de l'aparició rei Joume 1er. Tammé eren valencians i ja parlaven valencià (apitxat clar) tal i com heu demostren els poemes llegits per Rita-petardosparatodos.org-Barberá que venen d'Al-Russafí, que era un moro de Russafà i mahoma la cansalâ.
Per aquell entonses ja existia el "Tribunal de les Aulles" (i dels fils de cosir).
Els moros eren gent molt simpàtica qu'anaven tot lo dia vestits de "drak queen" en una espasa en l'aire i fumant puro tots agarrãets pels braços en una banda de música rãere. Eren uns tios mol' treballãors: van fer les al-queries, les al-sequies i al-micalet.
Despús qu'arribara Joume 1er i tota la basca, els cristians (els bons), els moros (els lletjos) i els txudios (els roïns), visqueren tots en pau i harmonia sense barallar-se ni res. Com a premi al bon comportament dels moros, el rei li va tallar el cap a quatre i va fer en ells el escut d'armes de Sardenya.
En resum, que tot era perfecte; l'única pega que tenien els moros es que eren musulmans (que vol dir terroristes en contactes en ETA a través de la xarxa d'explosius), i açò no feia gens de gràcia ni a la Txeperudeta ni a Sant Vicent Ferrer. Per això en l'any 1492 aprofitant la conquesta de Reich-ne neftalí de Granâ per part dels Reis Catòdics, es va decidir anviar-los a fer la mà. Els pobrets tingueren que anar-se'n a viure a la Moreria, que deu caure prop d'Egipte o busca qui t'ha pegat (cara de gat). Però encâ aixina no se n'anaren tots: alguns se quedaren per ací amagats en coves; diuen que uno es va fer passar per una mãedéu (la Moreneta, crec) i des d'entonces îxen una vegâ a l'any a celebrar el dia de l'"orgullo moro" pels carrers d'Alcoi vestits de "drak queen" i fumant puros com heu feien antanyo.
Actualment un'âtra classe de moros han vingut a lo reich-ne: estos no són tan fashion glamour i no van disfrassats en dorats i plomes, sinó que se passen el dia en els cantons dels carrers com si esperaren alguna cosa. Què a on? A on va a ser?, tu, pos en Russafa!