Asfodèl
.jpg)
| Règne | Plantae |
|---|---|
| Sosrègne | Tracheobionta |
| Division | Magnoliophyta |
| Classa | Liliopsida |
| Sosclassa | Liliidae |
| Òrdre | Liliales |
| Familha | Liliaceae |
| Òrdre | Asparagales |
|---|---|
| Familha | Xanthorrhoeaceae |
| Sosfamilha | Asphodeloideae |
Los asfodèls tanben nomenat correntament porraca o alapeda son de plantas vivaças monocotiledonas, apartenent a la familha de las Liliacèas dins las clissificacion classica e dins la classificacion filogenetica son dins la familha dels Asphodelaceae e del genre Asphodelus. Gaireben totas las espècias butan a l'entorn del bassin mediterranèu e preferisson los sols calcaris mas exisís una espècia alpina, A. albus (e sa sosespècia A. delphinensis) que buta a l'encòp sus las còstas de Bretanha e de Galícia, A. arrondeaui.
Dins la Grècia Antica, los asfodèls èran sovent utilizas per florir la tomba dels morts, que la mitologia grèga descriu los Aliscamps cobèrts d'asfodèls.
Descripcion
[modificar | Modificar lo còdi]Lo fulhatge dels aspfodèls se presenta jos la form d'una roseta de fuèlhas radicalas, estrechas e linàrias, del tèrme ponchut. D'aquela roseta sortís una tija nuda portant una pinhada florala mai o mens ramificada segon los espècias. Las flors son massada en pinhas florissent del bas cap al naut (se trapa sus la meteissa pinha de fruchs en bas, de flors dubèrtas al centre e los « botons » en naut). Son formadas de sièis tepals (tres sepals e tres ptales avent la meteissa forma e color). Son mai sovent blancas, cada petal portant una raia centrala ros ou brunenca. Las sièis longas etaminas, de bord blanc, portan d'antèras iranja o brunencas. Los fruchs so de capsulas rondondas, vertas o brun irangenc, pareissent a de cerieretas. La racina, tuberosa, es comestibla.
Principalas espècias
[modificar | Modificar lo còdi]
- Asphodelus albus: Sinonimes, sosespècias o espècias vesinas: A. delphinensis, A. macrocarpus, A. sphaerocarpus. Pinha florala non ramificada, fòrça quichada.
- Asphodelus arrondeaui: Considerada sovent coma una sosespècia d' A. albus o d' A. macrocarpus, se ne distinga sustot per sa reparticion gografica (Bretanha, Galícia). Es protegida[1].
- Asphodelus cerasiferus: Espècia mditerranèa. Pinha florala pauc ramificada. Caracteristica per de fruchs globuloses, mai groses que dins las autras espècias. Flors nombrosas mas mns quichada qu'aquelas de l'asfodèl blanc.
- Asphodelus fistulosus : Espècia mediterranèa. Tija estrecha e cròia (las autras espècias o an plena). Las flors son plan escartadas, formant una pinha flaca. Fruchs bruns rogencs fòrça groses al respècte de la tija.
- Asphodelus ramosus : Espècia mediterranèa. Sovent considerada coma sinonime d' A. cerasiferus, se ne distria per una pinha florala mai ramificada a la basa e pr des fruchs mai pichons.
- Asphodelus macrocarpus
- …
Lista de las espècias
[modificar | Modificar lo còdi]- Asphodelus acaulis Desf. (1798)
- Asphodelus aestivus Brot. (1804)
- Asphodelus albus Mill. (1768)
- Asphodelus ayardii Jahand. & Maire (1925)
- Asphodelus bakeri Breistr. (1947)
- Asphodelus bento-rainhae P.Silva (1956)
- Asphodelus cerasiferus J.Gay (1857)
- Asphodelus fistulosus L. (1753)
- Asphodelus gracilis Braun-Blanq. & Maire (1922)
- Asphodelus lusitanicus Cout. (1898)
- Asphodelus macrocarpus Parl. (1857)
- Asphodelus ramosus L. (1753)
- Asphodelus refractus Boiss. (1854)
- Asphodelus roseus Humbert & Maire (1926)
- Asphodelus serotinus Wolley-Dod (1914)
- Asphodelus tenuifolius Cav. (1801)
- Asphodelus viscidulus Boiss. (1846)