Montserrat
 Monestir de Montserrat | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
| Ubicació | |
 | |
 |
Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya força prominent que ha destacat en la tradició catalana gràcies a, d'entre altres motius, una geologia i topografia pròpies molt característiques, que han estat valorades estèticament de forma positiva.
Citacions
[modifica | modifica el codi]- (en alemany) In welcher ganz allein der Mensch auf seinem eigenen Montserrat Glück und Ruhe finden kann.
Die Geheimnisse, 9 d'abril de 1816. — Johann Wolfgang von Goethe
- «Joan Garí». Visions i Cants, 1900. — Joan Maragall
Dites populars
[modifica | modifica el codi]- A Extremadura, Guadalupe; a l'Aragó, el Pilar; a Astúries, Covadonga, i a Catalunya, Montserrat.[3]
- A Montserrat aniràs i bona set hi patiràs.[4]
- A Montserrat, col i nap, i a Monistrol, nap i col.[4]
- A Montserrat me n'anava a cercar un bocí de pa i vaig veure una sargantana que es menjava un ermità.[4]
- A Montserrat, tothom que hi ha anat bé n'ha tornat.[4]
- De Montserrat a Manresa hi han tres horetes; de Manresa a Montserrat quatre i un quart.[3]
- Montserrat i Montjuïc no es feren en una nit.[3]
- Per morts Girona, per bateigs Barcelona i per casaments Montserrat.[4]
- Quan a Montserrat hi ha llegany, pluja segura abans d'un any.[5]
- Quatre monts té Catalunya, quatre monts sants i sagrats; el Montseny i el Montsant, el Montsec i el Montserrat.[3]
- Qui per anar a Roma passa per Montserrat, no és pas orat.[3]
- Qui ve de Montserrat i no porta romaní ni té amor ni en vol tenir.[3]
- Serà mal cuit i cremat, però és fet a Montserrat.[4]
- Si Montserrat els núvols han tapat, aigua pel Llobregat.[6]
- Si de la dona vols ésser criat vés uns quants dies a Montserrat.[4]
- Val més una pedra de Montserrat que tot l'Amèrica aplegat.[4]
Dites relacionades amb el matrimoni
[modifica | modifica el codi]- (var.) No es bon casat, qui no ha anat a Montserrat.[8]
- A Montserrat, vés-hi casat.[4]
- A Montserrat, vés-hi fadrí i torna-hi casat.[9]
- A Sant Magí, vés-hi fadrí, i a Montserrat, vés-hi fadrí i torna-hi casat.[4]
En al·lusió al santuari de Sant Magí de Brufaganya
- No és ben casat el qui no porta la dona a Montserrat, i el qui no l'hi pot portar la porta al Born a passejar.[3]
- No és ben casat qui no ha estat a Montserrat.[9]
- No és bon casat qui no porta la dona a Montserrat.[3]
- Si casat vas a Montserrat, fuig-ne aviat.[4]
- Si vols ésser ben casat, porta la dona a Montserrat.[3]
- Tot nou casat porta la dona a Montserrat.[3]
Vegeu també
[modifica | modifica el codi]Referències
[modifica | modifica el codi]- ↑ Albareda, Anselm M.; Massot i Muntaner, Josep. Història de Montserrat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005, p. 283 (Biblioteca Abat Oliba ; 12). ISBN 8484157628 [Consulta: 11 octubre 2014].
- ↑ Maragall, Joan. Visions & cants. Barcelona: Tip. L'Avenç, 1900 [Consulta: 2 febrer 2015].
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 Amades, 1935, p. 147-163.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ «Llegany». ParemioRom : Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori. Barcelona: Departament de Filologia Romànica, Universitat de Barcelona, 2011. [Consulta: 24 juny 2017].
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 3 novembre 2024].
- ↑ Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- ↑ Font, Ramón. Refráns de la Llengua Catalana. Aplegats, anotats y comentats per Don Ramón Font.. Estampa de fills de Jaume Jepús., 1900.
- ↑ 9,0 9,1 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Montserrat». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Amades, Joan. Montserrat : tradicions i llegendes (en català). Barcelona: La Llumenera, 1935.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.