Wargli
Twargrit | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 21.000 a Algèria (2016)[1] |
Parlants nadius | 20.000 (2014 ) |
Autòcton de | Província de Constantina i Província d'Ouargla |
Estat | Algèria |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües afroasiàtiques amazic llengües amazigues septentrionals llengües zenetes llengües mzab-wargla | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | tifinag i alfabet llatí |
Institució de normalització | Alt Comissariat de l'Amaziguitat |
Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
Codis | |
ISO 639-3 | oua |
Glottolog | taga1278 |
Ethnologue | oua |
UNESCO | 1289 |
IETF | oua |
Endangered languages | 285 |
El wargli, o teggargrent (també Twargrit, Təggəngusit), és una parla amaziga de les llengües zenetes. És parlada als oasis de Ouargla (Wargrən) i N'Goussa (Ingusa) a Algèria. En 1987 el wargli no tenia més de 10.000 parlants.[2] Ethnologue estimava 5.000 parlants en 1995.[3][4][5]
Hi ha algunes diferències entre els dialectes de Ouargla (Təggargrənt) i N'Goussa (Təggəngusit), en particular en la posició de pronominals clítics; dins Ouargla, hi ha petites diferències entre les tres tribus At-Brahim, At-Sisin i At-Waggin.[6]
Els parlants de wargli consideren les varietats de Ouargla, N'Goussa, tugurt/Temacine i tumzabt/mozabit, i possiblement altres varietats zenetes, com a dialectes d'una mateixa llengua que ells anomenen twargrit.[7] Segons Delheure (1987:355), at Wargrən fəhhəmən d awəḥdi tawsint, "els warglis comprenen el temacine molt bé."
El principal estudi gramatical és de Biarnay (1908);[8] un esbós menys detallat és proporcionat per Basset (1893).[9] El seu lèxic és més extensament documentat al diccionari de Delheure (1987)[10] Els text bilingües en Biarnay i Basset estan completats més recentment pels texts sobre la vida quotidiana a Delheure (1988)[11] i la col·lecció de contes populars de Delheure (1989);[12] aquest últim, a diferència d'altres treballs en wargli, també inclou texts en N'Goussa.
Referències
[modifica]- ↑ Wargli a The Joshua Project
- ↑ Delheure 1987:1
- ↑ http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=oua
- ↑ William J. Frawley. International Encyclopedia of Linguistics. 3. Oxford University Press, 2003, p.222. ISBN 9780195139778.
- ↑ Matthias Brenzinger. Language Diversity Endangered (en anglès). Walter de Gruyter, 2007, p.133. ISBN 9783110170504.
- ↑ Delheure 1987:2
- ↑ Delheure 1988:20, 24; Delheure 1987:273
- ↑ S. Biarnay, 1908, Étude sur le dialecte berbère de Ouargla, Paris: Ernest Leroux
- ↑ René Basset, 1893, Étude sur la Zenatia du Mzab, de Ouargla et de l'Oued-Rir' Arxivat 2020-10-30 a Wayback Machine.. Paris: Ernest Leroux.
- ↑ Jean Delheure, 1987, Agerraw n iwalen teggargarent-tarumit / Dictionnaire ouargli-français, Paris: SELAF
- ↑ Jean Delheure, 1988, Vivre et mourir à Ouargla. Tameddurt t-Tmettant Wargren. Paris: SELAF
- ↑ Jean Delheure, 1989, Contes et légendes berbères de Ouargla : Tinfusin, Paris: Boîte à Documents
Bibliografia
[modifica]- René Basset, Étude sur la zénatia du Mzab, de Ouargla et de l'Oued-Rir', Paris, Leroux, 1893
- Samuel Biarnay, Étude sur le dialecte berbère de Ouargla, Alger, Leroux, 1908
- Jean Delheure, Dictionnaire Ouargli-Français (Index Ricapitulatif Français-Ouargli), Paris, SELAF, 1987 - ISBN 2-85297-197-6
- Jean Delheure, "Id akkaz ini id ahaji. Devinettes et énigmes de Ouargla (Sud Algérien)", Études et Documents Berbères 3 (1987), pp. 76–83 - ISSN 0295-5245
- Jean Delheure, Vivre et mourir à Ouargla / Tameddurt t-tmettant wargren, Paris, SELAF, 1988 - ISBN 2-85297-196-8
- Jean Delheure, "Baghdidis et l'Ogre. Saynète dans le parler de Ouargla", Études et Documents Berbères 4 (1988), pp. 103–115 - ISSN 0295-5245
- Jean Delheure, Contes et légendes berbères de Ouargla, Paris, La Boîte à Documents, 1989 - ISBN 2-906164-05-4
- Jean Delheure, "Izlan d id aghanni. Poésie et chants de Ouargla", Études et Documents Berbères 5 (1989), pp. 85–104 - ISSN 0295-5245
- Alain Romey, histoire, mémoire et sociétés, L'exemple de N'goussa: oasis berbérophone du Sahara (Ouargla), Paris-Alger, L'Harmattan-Awal, 1992 ISBN 2-7384-1579-2