El retorn a casa
The Long Voyage Home  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | John Ford |
| Protagonistes | |
| Producció | Walter Wanger |
| Dissenyador de producció | James Basevi |
| Guió | Eugene O'Neill i Dudley Nichols |
| Música | Richard Hageman |
| Fotografia | Gregg Toland |
| Muntatge | Sherman Todd |
| Distribuïdor | United Artists i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1940 |
| Durada | 105 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en blanc i negre |
| Pressupost | 682.495 $ |
| Descripció | |
| Gènere | cinema bèl·lic, drama i cinema d'acció |
| Tema | Segona Guerra Mundial i nàutica |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
          
| |
El retorn a casa (original: The Long Voyage Home) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per John Ford, estrenada el 1940. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
[modifica]Durant la Segona Guerra Mundial, la vida dels marins en tota la seva duresa: tempestes, atacs aeris, i baralles.[2]
- Rodatge del 18 abril al 27 maig de 1940, o sigui 37 dies de rodatge.
- Cost de producció: 689 495 dòlars.
- Recaptació: 580.129 dòlars.
- Primera producció d'Argosy, societat de producció de Ford.
- « Hem escollit voluntàriament espais estrets, és el que la història demanava. La vida sobre un vaixell és claustrofòbica, però hom s'hi acostuma. Es fa amics i enemics, us empenyeu pel menjar, us empenyeu per a tot. Penso que els marins que no s'empenten per als aliments són marins mediocres[4]». L'aspecte claustrofòbic de la pel·lícula està accentuat per la foto de Gregg Toland.
- La història és transposada en la Segona Guerra Mundial, tot que els Estats Units no han entrat encara en guerra.
Repartiment
[modifica]- John Wayne: Ole Olsen
- Thomas Mitchell: Aloysius 'Drisk' Driscoll
- Ian Hunter: Smitty Smith, un àlies de Thomas Fenwick
- Barry Fitzgerald: Cocky
- Wilfrid Lawson: Capità
- John Qualen: Axel Swanson
- Mildred Natwick: Freda
- Ward Bond: Yank
- Arthur Shields: Donkeyman
- Joe Sawyer: Davis
- J.M. Kerrigan: Nick
- Rafaela Ottiano: Bella
- Carmen Morales: l'espanyola
- Jack Pennick: Johnny Bergman
- Bob Perry: Paddy
- Constant Franke: Norway
- David Hughes: Scotty
- Constantine Romanoff: Big Frank Kransky
- Danny Borzage: Tim
- Harry Tenbrook: Max
- Cyril McLaglen: primer tinent
- Douglas Walton: segon tinent
- Wyndham Standing (no surt als crèdits): oficial de marina britànica
- Lionel Pape (no surt als crèdits): M. Clifton
Premis i nominacions
[modifica]Nominacions
[modifica]- 1940: New York Film Critics Circle Awards al millor director
- 1941: Oscar a la millor pel·lícula
- 1941: Oscar al millor guió adaptat per Dudley Nichols
- 1941: Oscar a la millor fotografia per Gregg Toland
- 1941: Oscar a la millor banda sonora per Richard Hageman
- 1941: Oscar al millor muntatge per Sherman Todd
- 1941: Oscar als millors efectes visuals per R.T. Layton, Ray Binger i Thomas T. Moulton
Referències
[modifica]- ↑ «El retorn a casa». Ésadir.cat. [Consulta: 14 juny 2022].
- ↑ «Long voyage home» (en anglès). NYTimes.com. [Consulta: 14 juny 2022].
- ↑ «The Long Voyage Home». Imdb.
- ↑ John Ford de Peter Bogdanovich, 1967.
