trobe

Potser volíeu: trobé

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: occidental /ˈtɾɔ.βe/

Verb

trobe

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trobar.

   Forma valenciana: [jo] trobo, trobe, trob o trobi.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb trobar.

   [Que jo] trobi o trobe.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb trobar.

   [Que ell/ella/vostè] trobi o trobe.

4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb trobar.

   Trobi o trobe [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

• Síl·labes: tro·be (2)
• Anagrames: boter, Boter, botre, botré, bretó, brote, obert, rebot, torbe