Vés al contingut

tinent

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental:  central /tiˈnen/
balear /tiˈnent/, /tiˈnen/
Occidental:  nord-occidental /tiˈnen/
valencià /tiˈnent/, /tiˈnen/
  • Rimes: -ent
  • Etimologia: Del llatí tenentem ‎(«que té»), acusatiu de participi de teneō ‎(«tenir»), segle XIV.

Adjectiu

[modifica]

tinent m. ‎(femení tinenta, plural masculí tinents, plural femení tinentes)

  1. Que té o posseeix alguna cosa.
  2. Que resisteix els esforços per deformar-lo.
  3. Sinònim de contigu.

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

tinent m. f. ‎(plural tinents)

  1. Persona que té o posseeix alguna cosa.

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

tinent m. ‎(plural tinents, femení tinenta)

  1. Grau genèric als cossos militars o paramilitars, generalment situat entre l'alferes i el capità.
  2. Persona que ocupa el lloc d'un altre, a qui representa.
    Tinent d'alcalde.

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

tinent m. ‎(plural tinents)

  1. Obstacle on s’enganxen els ormeigs de pesca.

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]