mutin

Francès

• Pronúncia: /my.tɛ̃/
• Etimologia: De meute.

Adjectiu

mutin m. ‎(femení mutine, plural masculí mutins, plural femení mutines)

1. entremaliat, murri

   «La vie et la jeunesse étalaient leurs trésors sur ce visage mutin.» (Honoré de Balzac, La Femme de trente ans, París, 1832)

   La vida i la joventut eren els tresors de la seva cara burleta.

2. revoltós

Sinònims

• moqueur, badin
• révolté

Nom

mutin m. ‎(plural mutins, femení mutine)

1. amotinat, rebel

Descendents

• Castellà: motín
• Català: motí
• Portuguès: motim