Virrei de Mallorca
 |
Les denominacions de lloctinent, governador i virrei són les que han rebut al llarg de la història els més alts representants del rei al regne de Mallorca, i en cap cas s’han donat simultàniament. En general, el nom de lloctinent es va fer servir des de la Conquesta de Mallorca (1229) fins a la desaparició de la Corona de Mallorca (1343), el de governador fins a la Revolta Forana (1451), data en que es tornà a recuperar el nom de lloctinent, que romangué fins poc desprès de la creació de la Reial Audiència de Mallorca (1576), en que es començà a fer servir el de virrei, en vigor fins al Decret de Nova Planta (1715). |
 |
S'ha proposat que «Lloctinent general del Regne de Mallorca» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió, pendent de concretar). |
El Virrei de Mallorca fou la més alta magistratura reial al regne de Mallorca i tenia un caràcter unipersonal. Representava al rei quan aquest era absent (la majoria del temps) i era l'única autoritat amb jurisdicció efectiva per al conjunt de les Illes Balears. La denominació substituí a la de lloctinent general el 1576, poc després de la creació de la Reial Audiència de Mallorca, i persistí fins al Decret de Nova Planta de Mallorca el 1715.
Llista de virreis
[modifica]- Regnat del rei en Felip I de Mallorca i II de Castella (1554–1598)
- Miquel de Montcada i Bou (1576–78)
- Antoni de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Salbà (1578–82)
- Lluís Vic i Manrique (1583–1863)
- Ferran Sanoguera (1863–1606)
- Regnat del rei en Felip II de Mallorca i III de Castella (1598–1621)
- Segueix l'anterior
- Pere Vivot, interí (1606)
- Idelfons Laso de Sedeño, interí, també bisbe de Mallorca, (1606)
- Joan de Vilaragut i Sanç (1606–1610)
- Carles Coloma i de Melo (1611–1617)
- Josep Desmur, interí (1617–1618)
- Francesc Joan de Torres (1618–1621)
- Regnat del rei en Felip III de Mallorca i IV de Castella (1621–1665)
- Pere Ramon Safortesa interí, (1621–1622)
- Jeronimo Agustín (1622–1628)
- Baltasar de Borja i de Velasco interí, també bisbe de Mallorca, (1628–1629)
- Jose de Monfaon (1629–1633)
- Alfons de Cardona i Milà d'Aragó (1633–40)
- Lope de Francia y Gurrea (1640–4)
- José Pérez de Pomar y Torres de Mendoza (1644–1645)
- Lorenzo Ram de Montoro, (1645–1651)
- Lorenzo Ram Martínez de Marcilla (1651–1657)
- Josep de Lanuza Montbuí-Vilarig i de Rocabertí-Pau (1657–1663)
- Roderic de Borja-Llançol de Romaní i Olivera (1663–1667)
- Regnat del rei en Carles II de Mallorca (1665–1700)
- Segueix l'anterior
- Miquel de Salbà i de Vallgornera (1667–71)
- Juan Francisco de Cebrian (1671–1675)
- Baltasar Pardo de la Casta-Aguilar y de Puixmarin-Rocafull, primera vegada (1675–1678)
- Baltasar López de Guerra Ximenez y de Cerda (1678–1681)
- Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza (1681–1688)
- Baltasar Pardo de la Casta-Aguilar y de Puixmarin-Rocafull, segona vegada (1688–1691)
- Ramon de Saforteza i Pacs-Fuster, interí 1691
- Josep de Castellví i d'Alagó (1691–1698)
- Josep Galceran de Cartellà (1698–1701)
- Regnat del rei en Felip IV de Mallorca i V de Castella, primera vegada (1700–1706), pretendent francès al tron.
- Segueix l'anterior
- Francisco Miguel de Pueyo (1701–1704)
- Baltasar Cristóbal Hixar Portugal y Escrivà (1704–1706)
- Regnat de l'emperador en Carles III de Mallorca i VI d'Alemanya (1706–1715), pretendent austracista al tron.
- Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós (1706–9)
- Jaume Josep Rosell Rocamora i Ruíz (1709–1713)
- Josep Antoni de Rubí i de Boixadors (1713–5)
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum varis. Palma: Promomallorca, p.. ISBN 84-8661702-2.