Vés al contingut

Vides rebels

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaVides rebels
The Misfits Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJohn Huston Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióDavid O. Selznick Modifica el valor a Wikidata
GuióArthur Miller Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAlex North Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRussell Metty Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeGeorge Tomasini Modifica el valor a Wikidata
VestuariJean-Louis Modifica el valor a Wikidata
ProductoraSeven Arts Productions Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUnited Artists, Netflix i Xfinity Streampix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1r febrer 1961 Modifica el valor a Wikidata
Durada125 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema romàntic Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNevada Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0055184 FilmAffinity: 615139 Allocine: 2993 Rottentomatoes: m/misfits Letterboxd: the-misfits Allmovie: v32863 TCM: 19301 Metacritic: movie/the-misfits TV.com: movies/the-misfits-1961 AFI: 21587 TMDB.org: 11536 Modifica el valor a Wikidata

Vides rebels[1] (títol original en anglès: The Misfits) és una pel·lícula dels Estats Units de John Huston estrenada el 1961. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[2]

[modifica]

Reno a Nevada, la ciutat dels casaments expeditius... i també la dels divorcis ràpids.

El mecànic d'automòbils Guido porta Roslyn al tribunal pel divorci d'aquesta així com la seva amiga i llogatera Isabelle. Guido retroba el seu amic el cowboy Gay, un aventurer diletant. L'atzar fa que tots es trobin en un bar després de l'oficialització del divorci, i tots tenen ganes d'«altra cosa». Decideixen anar a fer un tomb i van a la casa de camp de Guido. Guido i Gay cauen sota l'encant de Roslyn i li demanen que continuïn alguns dies més a Reno abans de tornar a casa seva. Beuen i ballen. Guido intenta fins i tot abraçar-la, sense èxit. Gay proposa portar-la a casa seva però tornen finalment a la casa de Guido on es troben sols la seva primera nit.

Passen junts alguns dies feliços, fins i tot tan Gay ha d'acceptar l'amor que ella té als animals. Li agradaria també saber per què ella està sempre tan trista.

Alguns dies més tard, Guido i Isabelle els visiten. Per anar a capturar cavalls salvatges, Gay i Guido necessiten un tercer home: l'aniran a buscar al pròxim rodeo. Pel camí, troben el cowboy Perce a qui proposen la caça dels mustangs. Isabelle els deixa. Després d'una copa en un bar, Perce participa en el rodeo, però es fereix. Una tornada al bar hauria de posar les idees a lloc i tots es comporten en conseqüència. Perce també s'ha enamorat de Roslyn.

L'endemà, caçaran els pocs cavalls localitzats, els agafen i finalment els deixen anar davant la insistència de Roslyn. Anuncia que marxarà l'endemà.

Repartiment

[modifica]

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]

Aspectes generals

[modifica]

Nombrosos fotògrafs de primer pla han intervingut en el rodatge: Eve Arnold, Cornell Capa, Henri Cartier-Bresson, Bruce Davidson, Elliott Erwitt, Ernst Haas

La pel·lícula, que no va tenir gaire èxit a la seva estrena, és avui coneguda per raons que es deuen menys al seu contingut que a la vida dels seus intèrprets. Clark Gable va morir d'un infart algunes setmanes després de la fi del rodatge, i Monroe no va acabar mai la seva pel·lícula següent, Something's Got to Give (George Cukor, 1962). Montgomery Clift va rodar encara tres pel·lícules i va morir als quaranta-sis anys. No calia més per establir la imatge «crepuscular» de les Vides rebels - final del mite de l'Oest, final de l'edat d'or de Hollywood.

Clark Gable

[modifica]

Vides rebels és l'última pel·lícula de Clark Gable, mort el 16 de novembre de 1960, o sigui alguns dies després de la fi del rodatge (4 de novembre). Tenia 59 anys. Les relacions amb Marilyn Monroe van ser tibants en el plató, fins al punt que certs testimoniatges refereixen una reflexió de Gable sobre la seva sòcia: «She almost killed me» («ella gairebé m’ha matat»).

Marilyn Monroe

[modifica]

En el seu 29è i últim film (acabat) on ella apareix segona als crèdits; darrere Clark Gable i davant Montgomery Clift, Marilyn Monroe interpreta un paper especialment escrit per a ella pel seu marit Arthur Miller, el d'una dona que s'acaba de divorciar, que està perduda, que no sap on anar i què fer, i que està molt decebuda dels homes. El personatge de Roslyn, concebut per Miller, s'inspira molt en Marilyn. Marilyn va morir alguns mesos després de la fi del rodatge, a 36 anys.

Marilyn Monroe va ser designada responsable de la ràpida mala salut de Gable, després de la seva sobtada mort alguns dies més tard, per la seva manera de treballar: retards incessants, preses d'escenes multiplicades, etc., sobretot per l'última dona de Gable, Kay (embarassada en aquella època), cosa que la va llançar a una nova fase de depressió. No va assistir a la cerimònia funerària de l'estrella difunta. Kay la va convidar tanmateix al bateig del fill que Clark Gable no va conèixer mai. Es va dir llavors que Gable havia volgut interpretar totes les seves escenes a la pel·lícula, incloent-hi les perilloses, i això el va cansar molt.

Eli Wallach

[modifica]

Eli Wallach, en canvi, l'últim dels quatre actors principals, va viure més de 50 anys després d'haver rodat la pel·lícula. Va morir el 2014 als 98 anys. Va aconseguir la celebritat 3 anys després de la pel·lícula interpretant el paper de Tuco («El lleig») en l'spaghetti western El bo, el lleig i el dolent (1966) de Sergio Leone.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 esadir.cat. Vides rebels. esadir.cat. 
  2. «The Misfits». The New York Times.