Vés al contingut

Kropívnitski

Plantilla:Infotaula geografia políticaKropívnitski
Кропивницький (uk) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

EpònimMarko Kropyvnytskyi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 48° 30′ 37″ N, 32° 16′ 00″ E / 48.5103°N,32.2667°E / 48.5103; 32.2667
Capital de
Població humana
Població227.413 (2019) Modifica el valor a Wikidata (2.207,89 hab./km²)
Geografia
Superfície103 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud124 m Modifica el valor a Wikidata
Creació1754 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25000-490 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic522 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webkr-rada.gov.ua Modifica el valor a Wikidata
Facebook: krrada.official Modifica el valor a Wikidata

Kropívnitski (en ucraïnès: Кропивницький) és una ciutat d'Ucraïna i la capital administrativa de l'óblast de Kropivnitski.

Geografia

[modifica]
pont principal

Kropívnitski és regada pel riu Inhul i es troba a 250 km al sud-est de Kíiv (302 km per carretera i 362 per ferrocarril).

Història

[modifica]

Abans de la fundació de la ciutat, hi havia assentaments de cosacs ucraïnesos aquí, que més tard es convertiren en districtes urbans.[1] En el transcurs de la seva història, Kropívnitski ha canviat de nom diverses vegades. L'11 de gener del 1752, en presentar al major-general Jovan Horvat el mapa sobre l'organització de colònies de població a Nova Sèrbia, l'emperadriu Elisabet I de Rússia li va donar l'ordre de «fundar la fortalesa de terra i donar-li el nom de Fort Santa Elisabet ». La primera menció coneguda del nom es remunta al 1764, en el moment de l'organització conjunta de la província d'Elisavetgrad (Ielyzavethrad en ucraïnès) i del regiment de llancers d'Elizavetgrad. El 1924, la ciutat és rebatejada Zinovievsk (Zynov'evsk) en honor de Grigori Zinóviev, un home d'Estat soviètic i dirigent del Partit Comunista de la Unió Soviètica, nascut a Elisavetgrad el 1883. En aquella època era membre del Politburó i president del comitè executiu del Komintern.

El 7 de desembre del 1934, una setmana després de l'assassinat de Serguei Kírov, al qual no lligava absolutament res a la ciutat, Zinovievsk fou reanomenada com a Kirovo (Kirove en ucraïnès) i després Kirovograd. Aquest últim nom apareix al mateix temps que la creació de l'oblast de Kirovograd, el 10 de gener del 1939, i té per objectiu distingir-la de l'Óblast de Kírov a l'actual Rússia.[2]

Després de la independència d'Ucraïna, el 1991, el nom de la ciutat esdevingué Kirovohrad, seguint la pronunciació ucraïnesa, encara que l'antiga ortografia continuava sent àmpliament empleada per raó de la difusió del rus a la regió. A partir del 1991, la data d'indepenďència d'Ucraïna, hi va haver moltes discussions sobre el nom de la ciutat. Alguns desitjaven la tornada a Elisavetgrad, però semblava poc oportú atribuir de nou el nom d'una emperadriu russa a una ciutat ucraïnesa. Diversos noms van estat proposats, però en absència de consens fins al 14 de juliol del 2016 quan la ciutat fou rebatejada amb el nom de Kropívnitski.[3]

Galeria

[modifica]

Població

[modifica]

Padrons (*) o estimacions de població:[4]

Evolució demogràfica
1858 1873 1897 1910 1926* 1939* 1943 1959* 1970*
23.700 38.100 61.500 76.000 65.000 100.300 63.403 128.207 188.795
1979* 1989* 1995 2001* 2007 2008 2009 2010 2011
236.652 269.803 278.000 254.103 243.176 240.623 237.129 236.097 235.490

Economia

[modifica]

Les principals empreses de Kropívnitski són :

  • OAO Txervona Zyrka (ОАО Червона зірка), una empresa de maquinària agrícola, fundada el 1874, especialitzada en la fabricació de sembradores de cereals; 2.820 assalariats (2007).[5]
  • OAO Hydrosyla (ОАО Гідросила), el principal fabricant de sistemes hidràulics per a maquinària agrícola de l'ex-URSS; 2.880 assalariats (2007).[6]

Nadius notables

[modifica]

Notes i referències

[modifica]
  1. Поселення задніпрських місць до утворення Нової Сербії в документах середини XVIII століття / А. В. Пивовар.  – К.: Академперіодика, 2003.  – 336 с.
  2. Матівос Ю. М. Місто на сивому Інгулі.  – Історико-публіцистичний нарис.  – Кіровоград. ТОВ «Діаграма», 2004 р.  – c. 26.
  3. «Верховна Рада перейменувала Кіровоград». [Consulta: 15 juliol 2016].
  4. Per a 1943, població del Reichskommissariat Ukraine l' de gener de 1943, citat a Karel Cornelis Berkhoff, Harvest of Despair. Life and Death in Ukraine Under Nazi Rule, Harvard University Press, 2004, p.318. — (rus) Padrons de 1959, 1970 et 1979 a www.webgeo.ru Arxivat 2011-09-09 a Wayback Machine.
  5. Web de la fàbrica Txervona Zyrka.
  6. Web de la fàbrica Hydrosila.

Enllaços externs

[modifica]