Vés al contingut

Jean-François de Bourgoing

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJean-François de Bourgoing

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 novembre 1748 Modifica el valor a Wikidata
Nevers (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 juliol 1811 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Karlovy Vary (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 37 Modifica el valor a Wikidata
Ambaixador de França a Suècia
1801 – 1803
Ambassador of France to Denmark (en) Tradueix
1799 –
Ambaixador de França a Espanya
1792 –
Ambaixador de França a Espanya
1783 – 1785 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Estrasburg
Universitat d'Estrasburg
Escola Reial Militar de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic, escriptor, traductor, geògraf Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
TítolBaró Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMarie-Benoîte-Joséphine Prévost de La Croix Modifica el valor a Wikidata
FillsPaul Charles Amable de, Baron Bourgoing Modifica el valor a Wikidata
Premis

Jean-François de Bourgoing, baró de Bourgoing (Nevers, 20 de novembre de 1748 - Carlsbad, 20 de juliol de 1811) va ser un diplomàtic i escriptor francès, ambaixador de França a Espanya.


Havent conclòs els seus estudis primaris en el col·legi militar de París, va ser enviat pel govern a Estrasburg, on va estudiar el dret públic, sent deixeble del cèlebre doctor Kucler. Després va emprendre la carrera militar, va ser nomenat secretari d'ambaixada a l'edat de 20 anys i a poc temps encarregat dels negocis de França prop de la dieta de Ratisbona. Va estar després agregat a l'ambaixada d'Espanya i va esdevenir ambaixador quan Mr. de Montmorin va ser cridat a París en 1777. En 1787 i 1791 fou enviat per la cort de França a Hamburg en qualitat de ministre plenipotenciari i després va ser a exercir les mateixes funcions a Madrid. Va poder salvar-se de les proscripcions de la revolució francesa. Quan Bonaparte va ser nomenat primer cònsol, fou enviat a Estocolm en qualitat de ministre plenipotenciari i en 1808 fou escollit per anar a Dresden a tractar dels interessos del govern imperial. S'havia afeblit la seva salut i en 1811 va anar a prendre les aigües a Karlovy Vary on va morir en 20 de juliol d'edat de 62 anys.

Obra

[modifica]

Va publicar diverses obres, entre les quals destaquen:

  • Nuevo viaje a España o Bosquejo del estado actual de la monarquía, 1789, cinco tom. en 8 con un atlas titulado: Cuadro de la España moderna.
  • Memorias históricas y filosóficas sobre Pío VI y su pontificado hasta su retirada a Toscana, 1798, dos tomos en 8
  • Historia de los Flibustieres, Archenholtz, París, 1804, en 8
  • Historia de Carlomagno, profesor Hegewisch, 1805 en 8

Referències

[modifica]

Diccionario histórico o Biografía universal compendiada, 1831